Càlculs d’òrbita, viatges i paciència per captar l’univers

Foto: Jordi Pascual

Al darrere de cada fotografia de l’exposició Seduït pels astres del Club Muntanyenc hi ha una història. El càlcul d’òrbita de la Terra, la Lluna i els cometes per a saber on i quan tenir la càmera preparada. Viatges per no perdre’s els fenòmens més espectaculars. Sort perquè aquell dia, després de tanta preparació, no hi hagi cap núvol que impossibiliti captar la immensitat. I, sobretot, paciència, molta paciència per esperar setmanes o mesos fins que arribi el dia clau i, llavors, esperar més fins aconseguir el moment exacte.

Robert Ramos, fotoperiodista i soci del Muntanyenc, ha preparat una exposició de fotografies de l’univers: eclipsis de sol, de lluna, el pas de cometes, la via làctia, el contrast de la Lluna amb edificis de Barcelona i el nostre Monestir... Aficionat des de fa anys als fenòmens astrals, haver estudiat fotografia li permet ajuntar l’afició i l’ofici, tot i que la majoria de preses les fa per gust i només alguna –en aquells anys en què les superllunes es van posar de moda als mitjans– per encàrrec de la premsa.

La mostra, que va començar el passat dia 14 i acabarà el 30 d’octubre, és un recull ínfim de totes les fotografies del cel, perquè al darrere de cada presa penjada a les parets del Muntanyenc hi ha desenes, en alguns casos centenars, d’imatges descartades. No només són càlculs d’òrbita, viatges i paciència, també és encertar la durada de l’exposició, compensar les llums, jugar amb la ISO... i, en definitiva, un munt de tècniques fotogràfiques que permeten captar detalls imperceptibles per a l’ull humà.

Per exemple, una de les fotografies exposades al Muntanyenc mostra la Via Làctia des d’un mas a la Garrotxa. Una immensitat d’estels il·luminen el cel i, a sota, apareix l’edifici amb una il·luminació de pel·lícula que deixa un verd intens al prat. L’ull humà ni ho percebia, explica Ramos. La llum del mas era mínima però, per captar tots els estels, calia deixar un temps d’exposició llarg, el que suposa veure el mas amb aquesta llum. Si l’edifici hagués tingut una llum més forta, a la fotografia hauria sortit cremat.

El mateix passa amb la fotografia d’un estel fugaç, amb una llum que sobresurt per darrere d’una muntanya: “És la claror de la Lluna, que s’acabava d’amagar. Però això a simple vista no es podia veure. La càmera permet prendre imatges que l’ull és incapaç de percebre”. Per a garantir fotos no mogudes i nítides amb exposició llarga, el trípode esdevé indispensable, ja que garanteix una estabilitat que el pols humà seria incapaç de sostenir.

Però això, de vegades, també és un repte, com quan al darrer juliol Ramos va fotografiar el cometa Neowise al seu pas per sobre de Montserrat: “Em vaig adonar que no estava ben ubicat i vaig haver de córrer un quilòmetre amb el trípode, la càmera i la motxilla fins aconseguir veure el cometa”. El resultat, el Neowise passant entre les agulles de Montserrat.

I ens hi podríem passar hores explicant històries com aquesta: des de l’eclipsi solar que el va portar a Alemanya i que va aconseguir fotografiar en el seu moment d’eclipsi total percebent-se les flamerades del Sol al darrere de la Lluna a la seva fotografia del Tibidabo amb la Lluna al darrere que el va portar a un espigó al costat del mar per tenir la composició exacta. Viatges a la Catalunya interior, a Alemanya, als Estats Units... i noves planificacions per veure si aconsegueix una de les seves fotografies més desitjades: la Lluna al darrere de Montserrat.

Potser, per ser tant nostrat, captiven les imatges del Monestir. Una amb la Lluna al darrere de la part alta de la torre i l’altra amb un eclipsi de Lluna que dona un color vermellós al satèl·lit. Imatges que poden semblar muntatges però que són resultat de la composició i de tenir una càmera i uns teleobjectius bons. “Abans la tecnologia analògica era molt millor que la digital però ara la digital l’ha superat i permet fer fotografies amb un ISO molt elevat sense que es vegi gaire el gra”, explica Ramos.

El Club Muntanyenc, que com totes les entitats esportives de la ciutat veu condicionada la seva activitat als protocols de la COVID-19 –des de les dificultats de les activitats en espais tancats com la rítmica a la suspensió de la Marxa Infantil i l’ajornament de la Marxa del Corredor Verd–, manté, també amb restriccions, la seva vessant més cultural. L’exposició de Ramos n’és una mostra, una cultura que resisteix adaptant-se als aforaments i restriccions de la pandèmia.

Notícies relacionades