Germans de sang: Sant Cugat-La Haba

Tota la colla de geganters a La Haba. Fotos: Extreta del Facebook de la colla

Ferran Villaseñor

Aquests dies una àmplia delegació ciutadana, cultural i política de Sant Cugat ha visitat el poble de La Haba (Badajoz) per segellar el seu agermanament. Els agermanaments sona, per a moltes persones, com una cosa estranya, que no s’entén massa i que, en molts casos, es desconeix la utilitat.

Poden existir diferents motius o circumstàncies que fan de dos pobles (en el sentit extens, no solament parlant d’administracions) s’agermanin, i crec que existeixen dues maneres d’abordar-ho:

  • La societat civil, ja sigui empentada per moviments veïnals o relacions esportives, comercials, socials o culturals, proposa a les administracions dur a terme una “formalització” d’unes relacions amb la intenció de que creixin més.
  • El consistori lidera una acció que posteriorment es traspassa als comitès d’agermanament i aquests van generant coneixements, relacions i visites.

El cas de l’agermanament entre la nostra ciutat i La Haba correspon, clarament, al primer cas. Es tracta de l’exemple de la Catalunya plural i barrejada, aquella que va conformar el que avui som. Exemplifica el que va ser l’emigració dels anys 60 i 70 a Catalunya (i a Sant Cugat) de moltíssimes persones provinents, entre d’altres llocs, d’Extremadura, Andalusia o Múrcia.

El Sant Cugat de 12.000 habitants va rebre l’arribada de moltes persones (joves) de La Haba (o de Montellano, entre d’altres) en aquells anys. Aquells Jabeños van viure, sobretot, a l’entorn de la Carretera (ara Avinguda) de Cerdanyola, La Plaça d’en Coll o La Urbanització (Sant Francesc), és a dir en el que diem Barri del Monestir que forma part del Consell de Barri Centre Est, òrgan de participació que tinc l'honor de presidir.

Des de fa molts anys persones com l’Alfonso Guisado, “Poncho”, treballaven per traslladar a Sant Cugat el coneixement de la seva Extremadura i donar a conèixer així l’estima pel seu Sant Cugat als habitants de La Haba. Ell i tots els jabeños han estat els veritables promotors d’aquest viatge als sentiments, al present i al futur. Un viatge a les arrels compartides. Els polítics hem fet de reactius i aquesta vegada crec que hem estat a l'alçada.

El divendres van sortir els Geganters de Sant Cugat cap a la Haba. Un minibus ple. Un remolc amb la Marieta, en Joan, la Salut i en Valentí conformava la comitiva. Els geganters van entrar al poble per la porta gran! Només entrar un dels eixos del remolc es va aixafar, però els veïns i veïnes els van ajudar, i el ferrer del poble va solucionar el problema.

L’endemà, a les 6 del matí sortia, de darrera del Monestir,  el bus carregat de veïns originaris de La Haba i regidors representants de la majoria de grups municipals. L’alcaldessa Mercè Conesa i els regidors Carmela Fortuny i Mayte Pérez per Convergència, Sergio Blazquez per Ciutadans, Mireia Ingla i jo mateix per ERC-MES i Roser Casamitjana per ICV. També van viatjar, representant al PSC, Ángeles Serrano i Miquel Jiménez. Com veieu una representació plural, aspecte a destacar i valorar.

Després de 13 hores de camí i algunes parades, arribem a La Haba. Pell de gallina. Centenars de veïns ens surten a rebre. Entre ells la família d’Alfonso Guisado i els nostres geganters. Després dels primers balls dels gegants anem tots cap a l’Ajuntament de La Haba on es realitzarà la recepció oficial a càrrec del consistori.

Es van intercanviar els regals institucionals (plaques record) i es van fer uns breus parlaments de l’alcalde de La Haba, José González, els presidents de l’agermanament Juan Pedro Rodríguez per La Haba i Feli Garcia per Sant Cugat, i va tancar l’alcaldessa de Sant Cugat. Us he de dir que va ser emocionant i les paraules realitzades sobre l’Alfonso Guisado ens van emocionar a molts dels assistents.

L’endemà teníem un dia important. La casa de cultura del poble de la Haba va rebre a veïns jabeños i “expedicionaris” santcugatencs i es va fer la signatura formal i oficial del conveni d’agermanament, el conveni definitiu. Un auditori ple a vessar on els nostres gegants destacaven. Aquí també l’emoció es va traspassar als presents, tant el discurs de l’alcalde com el de l’alcaldessa traspassaven sensibilitat, tendresa i respecte cap al promotor de l’agermanament, Alfonso Guisado. El seu fill, Alfonso, va rebre la gratitud i reconeixement de tots els assistents, tota la resta de la família va veure l’estima que es tenia i es té al seu pare que per desgràcia no va poder veure el que havien aconseguit.

Les persones de La Haba han estat molt amables, afectuoses i properes. En el vi d'honor que va organitzar l'Ajuntament de La Haba,  i al qual va assistir bona part del poble, vam poder parlar amb moltíssimes persones i ser convidats al seu espai  o carpa (jato) a l'endemà a la “romeria” de la Jira.

Certament no tot van ser actes oficials, malgrat que els dos primers dies van ser força intensos. Aquest segon dia la delegació santcugatenca va poder tenir la tarda lliure. Els veïns santcugtencs nascuts a La Haba van estar en família. La delegació institucional va passejar pel poble, va anar de compres i es va perdre en tertúlies de bar. La majoria a les 12 de la nit érem a Don Benito, a l'hotel, l'endemà tocava el “sant medir” de La Haba, dia de camp i misses (pels que vulguin).

A les 10 del matí sortíem cap a la “La Antigua”. Era dilluns i després de passar per la plaça de La Haba per recollir alguns santcugatencs ens dirigim a l'ermita de Nuestra Señora de La Antigua. Veiem com en els camps del voltant hi ha centenars de persones i tendals per tot arreu. Com sabeu, des de l’ateisme, les accions religioses com aquestes, la missa de la Festa Major o Sant Medir no formen part del nostre imaginari col·lectiu però no faré del meu ateisme una religió, simplement no vam anar a la missa.

Fora del tema de religió, la festa estava fora. Els veïns i veïnes s'agrupen en colles d'amics i familiars, posen unes carpes per si plou i mengen, beuen i parlen. Espectacular el muntatge i l'estima de la gent i les ganes que es tastés el que tenien.

Cap a les 19h tornava el bus cap a La Haba i a l'hotel. S'acabava el viatge i s'estiraven els comiats amb els amics coneguts aquests dies.  Ens queda agrair a tots aquells que ens han fet sentir com a casa, destacar la seva generositat i amistat i animar a que vinguin a la nostra ciutat.

A les 6 del matí tornàvem a sortir, 13 hores de bus per endavant. Tothom content i fent balanç. Les hores anaven passant, escoltàvem l'alcaldessa com parlava en una tertúlia a Catalunya Ràdio, com els veïns reien amb les pel·lícules i com tothom parlava de la sort d'haver estat aquí aquests dies, parades en àrees de servei i arribada a les set de la tarda a Sant Cugat.

Ara toca pensar sobre l'agermanament i empentar per tal que aquesta acció no quedi en això, una acció, i esdevingui un veritable eix de contactes econòmics, socials i culturals. Tant debò els propers a viatjar siguin els jabeños que visitin els seus veïns santcugatencs, que tinguem una mostra gastronòmica catalano-extremenya i que els vincles encara siguin més forts. La consolidació del projecte dependrà ara dels comitès d'agermanament dels dos municipis, ara la paraula és seva.

Categoria: 

Notícies relacionades