Publicitat

Admire (Mireia Gómez): “Em sento enamorada de l'art, de fer-lo i de consumir-lo”

Fotos: Clara Ontañón

Admire, o Mireia Gómez és una santcugatenca apassionada per a les arts. Durant la infantesa, adolescència i ara, en la joventut, no ha parat de formar-se en diverses disciplines artístiques combinant l'estudi del violoncel amb ballar hip hop, cantar i interpretar. Busca la inspiració en l’experimentació directa, i d'aquesta inquietud neix la seva faceta com a solista, sota el nom d'Admire, que ja ha tret dos singles: “Could it be” i “ Cuanto más te olvido”.

- Mireia, cantes, balles actues... Explica'ns d'on surt la teva vocació artística.

- Doncs jo diria que des de sempre. Des de petita he ballat i he cantat a casa, organitzant concerts per als meus pares i familiars, però sempre ho havia vist com un somni inassolible. En acabar el batxillerat vaig decidir que volia seguir estudiant arts escèniques i centrar-me concretament a ser cantant.

- Doncs no pares, no?

- Sí, vaig amunt i avall tot el dia. Faig classes de tot: de dansa, de cant, d'interpretació... I tot en centres diferents, perquè m'ho he volgut organitzar jo mateixa. Costa molt trobar una escola que sigui bona amb les tres. També vaig pensar a entrar a una escola superior, però l’únic que ofereixen és teatre musical, que té un estil no acaba d’encaixar amb el que jo vull fer.

- Ja que domines tantes disciplines com és que has escollit cantar?

- Jo em sento enamorada de l'art, de fer-lo i de consumir-lo. M'expresso d'aquesta manera i el necessito per viure. M'agrada barrejar les disciplines artístiques: encara que ara estigui centrada en la música, la dansa i la interpretació sempre estan molt presents en tot el que faig i vull fer. Un exemple d'això és el videoclip de "Cuanto más te olivdo" on la dansa té un paper central.

- En què t'has inspirat en compondre les teves dues cançons "Could it be" i "Cuanto más te olvido"?

- Sempre faig referència a experiències concretes que he viscut. A "Colud it be", parla d'una relació d'amistat que vaig tenir on hi havia tanta inestabilitat emocional que es va convertir en una relació tòxica. "Cuanto más te Olvido" està dedicada a una persona estimada que va morir ja fa un any. La cançó, que està basada en un sonet de Shakespeare, reflexiona sobre el sentiment d'haver perdut a algú proper.
 

- Abans del confinament formaves part del grup Attic Lola...

- Sí i em va servir per guanyar experiència fent concerts, però ara he decidit centrar-me en la meva carrera. Confesso que durant el confinament m'he desanimat musicalment, no tenia inspiració, intentava escriure i només em sortien coses súper tristes, com “Cuanto más te olvido”.

- Quines temàtiques t'inspiren per escriure caçons?

- L’amor, com sempre, és un tema fonamental que sempre està present. Llavors jo reflexiono sobre els diferents tipus d’amor que existeixen entre les persones: ,de parella, d’amistat, amb la família… De moment és el que més m'inspira.

- Quines influències tens en l'àmbit musical?

- Escolto molts estils de música i molt variada. Per exemple m'encanta el flamenc i el tinc molt present, però alhora porto tota la vida ballant hip-hop. M'agrada barrejar gèneres, per exemple, la cançó de "Colud it be" té tocs de reagge. És molt important escoltar i descobrir nova música per poder agafar diferents elements de cada gènere.

Ara mateix, el que més escolto ara és rap, Delaossa m'encanta i m'inspira molt. Fan hip-hop semblant als dels anys 90 que és el que he ballat sempre, és el que em sembla més ric i el que transmet l'essència del hip-hop original.

- El teu nom com a cantant, Admire, d'on ve?

- Doncs volia un nom artístic que no fos Mireia Gómez, per poder crear-me un personatge, desvincular-me de mi mateixa i sentir-me més lliure. D’aquesta manera, a les lletres de les cançons puc afegir-hi elements de ficció. Jo sóc la Mireia, però Admire té unes característiques diferents. 

- Com creus que et podries introduir en el panorama musical actual?

- La veritat és que ni ho he pensat, jo vaig fent la meva. El que fet fins ara potser no té res a veure amb el proper single que tregui. No em vull categoritzar en cap estil ni gènere musical concret. Això m'agrada de mi, puc fer el que em roti. El que està clar és que tinc un tipus de veu que no serveix per a tot, però no em vull tancar cap porta.

- Quina és la importància de tenir un videoclip, per iniciar-se al món de la música?

- És molt important perquè així pots mostrar-te a la gent. Però amb "Colud it be" no em vaig poder esperar. Havia de gravar el videoclip, però ens van confinar, i mira, la vaig publicar igualment.

- I les xarxes socials?

- Són fonamentals, el canal per on la gent et pot conèixer. Qualsevol persona que es vulgui iniciar en el món de la música s’ha d’obrir un perfil, sobretot d’Instagram. I a sobre has de ser personal i escriure de manera propera a les publicacions, no funciona que només es faci servir per promoció. De vegades m’agradaria que no fossin tan importants però és el que hi ha.

- I ara, parlem de la dansa, ets una de les ballarines de la cantant urbana Aleesha

- Sí, el meu professor de dansa de tota la vida, l'Albert, a qui diem Xampi, és el coreògraf de l'Aleesha i em va demanar que fos la seva ballarina. Formem una l'agrupació de dansa de l'escola General Giap, d'aquí de Sant Cugat. I m'encanta l'experiència d'estar en un escenari i en els concerts. Aquest estiu, en teoria, havíem d'anar de gira i a festivals, però s'ha cancel·lat tot.

- Arran de les restriccions per evitar contagis per coronavirus, s'han tancat els espais culturals encara que respectessin les mesures de seguretat. Per reivindicar-ho des del món de la cultura ha sorgit el hashtag #culturasegura

- La cultura porta molts anys apartada i ara s'està notant encara més. Sempre és el primer que es tanca, el primer on es retalla pressupost, etc. No té sentit que puguem estar aquí en un bar, o en l'interior d'un restaurant, i no escoltant un concert o una obra de teatre. A més si li afegeixes les condicions precàries amb les quals vivim normalment, com per afegir-hi això del coronavirus.

- Creus que l'Ajuntament de Sant Cugat té en compte a la gent jove, que com tu, s’acaba d’iniciar en el món artístic?

- La veritat és que el model de ciutat de Sant Cugat no està enfocada per a la gent jove, sinó que més a les famílies. Però sí que és veritat que la Pua musical està funcionant i ens serveix d'ajuda. 

- Creus que la formació que vas rebre al conservatori Victòria dels Angels t’ha servit per poder fer el que fas ara?

- La música clàssica és la base de tot, he après a tenir criteri i sensibilitat. Encara que no ho sembli sense la formació de violoncel no hagués pogut fer les cançons. Sé que em queda molt a aprendre, en tots els àmbits però estic decidida a seguir millorant i cada vegada crear música més ben feta.

Notícies relacionades