Sis iniciatives santcugatenques de l’economia solidària per iniciar els actes del dia mundial del comerç just

Fotos: Jordi Pascual

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Sant Cugat ha donat a conèixer sis iniciatives santcugatenques com a punt de partida del programa d’actes del dia mundial del comerç just, amb activitats fins el proper 14 de maig i amb el dia 8 com a jornada central amb un seguit d’activitats a la plaça de l’1 d’octubre (pots veure el programa complet aquí). Representants del Taller Jeroni de Moragas, la Rural de Collserola, Rizoma Fulles i Arrels, Arqbag, Pol·len Edicions i la Florestina s’han trobat aquest dimarts per la tarda en un acte celebrat al parc de les Dones de la Floresta i moderat per la periodista Mònica Terribas per explicar els seus projectes.

El Taller Jeroni de Moragas, representat per Cristina Monteagudo, és una cooperativa d’inclusió sociolaboral de persones amb trastorn intel·lectual i mental amb una mirada àmplia: des dels serveis socials fins al servei a empreses. En total hi treballen entre 75 i 80 persones amb capacitats diverses, segons Monteagudo, que ha defensat l’economia social i solidària com aquella que no busca el lucre sinó el benestar de les persones. La representant de Jeroni de Moragas ha demanat més implicació de les institucions però també un canvi social que permeti consolidar aquest model alternatiu al capitalisme.

La Rural, amb Ana Pol a l’acte, és un projecte cooperatiu (amb una cooperativa de treball i una d’usuaris) d’agricultura, que gestiona 2,5 hectàrees de conreu i més per a plantes alimentàries i aromàtiques. Properament, ha explicat Pol, s’instal·laran a una masia de Sant Feliu on preveuen recuperar oliveres i llavors. Amb un projecte centrat en Collserola i en el quilòmetre zero, la representant de la Rural ha defensat la importància de saber l’origen dels productes i conèixer les persones que els cultiven.

Rizoma, representada per Hannah Söderling, és una cooperativa de treball de jardineria i arboricultura formada només perdones. Hores d’ara són quatre persones que van constituir la cooperativa ara fa quatre anys i mig. Söderling posa en valor la seva tasca en un sector molt masculinitzat. Ha defensat el model cooperatiu per l’horitzontalitat en la presa de decisions i per posar al mateix nivell tots els treballs.

Arqbag, amb Simona Cerri, és una cooperativa d’arquitectes nascuda i allotjada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) que aposta per una mirada ecologista i també participativa. Cerri explica que la cooperativa es va crear al 2017 i que hores d’ara hi treballen 10 persones. De cara a la institució, considera que es poden fer passos per aconseguir una contractació pública responsable amb la introducció de requisits i fomentant les cooperatives d’habitatge. També, diu, cal apostar per la relació entre projectes cooperatius per poder treballar conjuntament i mutualitzar serveis, una iniciativa que a Sant Cugat prendrà la forma de Pol Cooperatiu.

Pol·len, representada per Aida de Prada, és una cooperativa dedicada a l’ecoedició de llibres. Des de juny de l’any passat que tenen la seu a la Floresta. La seva tasca es basa en publicar llibres de pensament crític i garantint la certificació de les matèries primes i calculant la petjada de carboni, sobre la qual poden minimitzar l’impacte i parlar de compensacions. De Prada ha defensat les editorials petites per oferir propostes que no poden fer les grans, arrelant-se al territori i evitant que les impressions es facin a la Xina. Tot i això troben dificultats, també de la mà de les institucions, que afavoreixen la instal·lació de grans empreses com Amazon amb beneficis fiscals i ajuts mentre les editorials petites i les llibreries troben dificultats per fer front als gegants de l’edició.

Finalment la Florestina, amb Pepi Dedea, és una cervesera artesana de la Floresta, hores d’ara constituïda com a associació. Segons la representant, han intentat tenir molta presència a centres culturals i socials així com en cooperatives de consum. Dedea posa en valor l’aposta pel quilòmetre zero i per aconseguir unes condicions laborals dignes que tinguin en compte les necessitats de les persones treballadores. Ha demanat que les institucions, més enllà dels possibles suports econòmics en forma de premis i subvencions, donin facilitats per a la implantació d’iniciatives socials.

Notícies relacionades