Narcís Sánchez: “Economia solidària és antònim de capitalisme”

Fotos: Aina Serra. Il·lustració: Eva Navarro.

Si l’economia social i solidària va de xarxes de complicitat entre persones, el Narcís en sap un munt. A la segona pregunta ja s’hi havien colat els fills, els néts, les contradiccions personals i les coincidències del 15M. Hem quedat a l’hora del vermut, és evident que avui dinarem plegats.

Després d’anys al sector bancari convencional, el 2007 fa un gir professional fruit del contacte amb la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU), deixa la banca tradicional i es dedica de ple a la banca ètica, de retruc a l’economia social i solidària (ESS). Entre altres, crea el Baròmetre de finances ètiques, fa d’assessor de microemprenedors socials i s’implica en entitats com FETS o la Xarxa d’Economia Solidària (XES). A dia d’avui, ja jubilat, combina la tasca a aquestes entitats amb l’assessoria a les cooperatives del viver de Cal Temerari, el SincroCoop.

De què estem parlant?

– Parlem d’una economia, un sistema, que posi al centre les necessitats de les persones, en lloc de l’acumulació de capital. Per tant, parlem de viure millor.

Així, Economia social i solidària és antònim de capitalisme?

– Economia solidària (sense el social) és antònim de capitalisme, sí, en tant que implica construir un model on primi la justícia social. No pot ser que l’1% de la població mundial acumuli més riquesa que el 99% restant... és que parlem de regular el salari mínim i el que caldria és regular els ingressos màxims. Per tant, sí, amb l’economia solidària parlem d’un canvi de paradigma.

Perquè “sense el social”...

– Perquè l’economia social es refereix a models organitzatius: cooperatives, associacions, fundacions... però no tenen perquè tenir una voluntat transformadora. I alerta amb això, perquè també ens trobem amb falses cooperatives, que no tenen un funcionament prou democràtic, per exemple. La forma no fa el fons.

Tornant a l’economia solidària, sona utòpic això de justícia social.

– És una bola de neu que ja tenim engegada. La justícia social és l’objectiu, doncs cal analitzar les situacions actuals i els ritmes d’aproximació a aquest objectiu. I no és menor, el ritme és clau, pot ser destructor o aglutinador. Necessitem activisme i proactivitat de la societat civil ben entesos.

Parlem de ritmes, doncs...

– Per un costat cal proactivitat de la societat civil, a Cal Temerari en saben d’això, és a dir, cal gent implicada en associacions de veïns, de famílies, esportives, culturals, grups de consum, de criança... Tot això genera relacions de confiança i dinàmiques relacionals, tot això aglutina les masses, factor imprescindible per crear contrapoder i acabar amb el sistema dominant.

A base de sopars populars canviarem el sistema dominant?

– Hem d’estar vius, enxarxats, formats perquè quan hi hagi una escletxa, un punt de saturació del sistema, tinguem una alternativa preparada per aparèixer per sota.

I els activistes?

 

– Activisme entès com a tensor, promoure unes activitats que la societat no té assumides encara, però que indiquen el camí. Té perills. L’activisme excessivament radical pot posar la societat en contra del camí que s’indica. També el contrari. El col·laboracionisme, l’activisme benavolent, que va tant pas a pas que es dilueix i no avança.

Això últim em fa pensar en Sant Cugat ciutat cooperativa.

– Bé, si l’Ajuntament no fa un bon pla de concreció, aquests títols es poden quedar en activitats poc sòlides i de poca continuïtat, que en lloc de tensar endavant, desgasten i capen iniciatives de transformació social real. Així doncs, tenen un repte i una oportunitat en aquest sentit.

Exemples?

– El percentatge de projectes sortits del Concurs de cooperatives de l’Ajuntament de Sant Cugat que s’han dissolt al cap de pocs mesos i el percentatge dels sobrevivents que estan acollits i acompanyats al SincroCoop de Cal Temerari. El model del Concurs desgasta potencials cooperativistes.

Què seria realment un Ajuntament activista en matèria d’economia social?

– D’entrada, que assumeixi com a propis els principis de l’economia social i solidària, que se’ls apliqui internament: consum responsable, finances ètiques, participació ciutadana, model organitzatiu dels treballadors... A més de divulgació activa i suport financer als projectes... moltes coses.

I no d’aparador

– Algunes d’aquestes coses es diu que es fan, però no estan incorporades de manera estructural a la institució. Has de pensar que l’economia social és un 10% de l’economia de l’Estat espanyol, cal molta divulgació proactiva i finançament per combatre el 90% convençut que la competència és l’únic incentiu perquè el treballador s’esforci i l’economia funcioni.

Ens esforcem si no tenim competència?

– Indiscutiblement, el nivell de responsabilitat i autoexigència és molt superior en l’economia social i solidària que en la tradicional. La identificació amb un projecte propi i l’autogovernança per garantir-ne la viabilitat porten a molt compromís.

Com els convencem?

– No parant la bola de neu i sumant als mitjans de comunicació alternatius. Aquí amb elCugatenc tenim una oportunitat, però l’hem de fer viable entre tots, l’hem de saber aprofitar.

Notícies relacionades