Publicitat

L’habitatge cooperatiu, un gota enmig del model d’HPO de venda i lloguer i del mercat

Foto: Jordi Pascual

Aquest article forma part de la campanya d'intercooperació de diversos col·lectius de la ciutat sobre els reptes i oportunitats de l'habitatge cooperatiu a Sant Cugat #HabitatgeCooperatiuADebat.

El pes de l’habitatge cooperatiu sobre el conjunt del mercat és ara ínfim. També ho és sobre el parc d’habitatge de protecció oficial (HPO), que durant els darrers anys ha anat abandonant gradualment la venda per potenciar el lloguer. El model tot just comença a desenvolupar-se a Catalunya amb poques promocions i això ens obliga a preguntar-nos quina relació té l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb la resta de formes d’accés a l’habitatge tot acceptant que hores d’ara no és una alternativa consolidada i que té molt camí per recórrer per tenir un pes específic entre els diferents models.

“A l’Uruguai [un país que és exemple pel que fa a l’extensió de l’habitatge cooperatiu] el pes de l’habitatge cooperatiu és d’un 3% sobre el conjunt del parc mentre a Catalunya el pes de l’HPO, més enllà de si és de compra o de lloguer, és d’un 2,58%”, explica Simona Cerri, membre de la cooperativa Arqbag, “la incidència sobre el mercat es podrà tenir quan el percentatge sigui major i, en el cas de l’habitatge cooperatiu, quan l’assequibilitat sigui real”.

Ja hem explicat en el marc de la campanya #HabitatgeCooperatiuADebat que el finançament és un dels grans reptes de l’habitatge cooperatiu per ser una alternativa inclusiva. Hores d’ara l’accessibilitat és més factible en les promocions en què l’administració pública aplica un dret a superfície en favor de la cooperativa perquè així no s’ha de comprar el terreny a preu de mercat i perquè generalment s’apliquen els barems d’HPO.

Tot i així, les promocions d’habitatge cooperatiu en HPO corren el risc de no arribar a tot el barem de persones que tenen dret a accedir a l’HPO ja que les que hi accedeixen han de fer una aportació de capital a la cooperativa que en el millor dels casos es troba per sobre de 6.000 euros i que en cas de promocions privades pot ascendir a 30.000 euros o més. Per això campanyes com #HabitatgeCooperatiuADebat i com Fem l’Habitatge Cooperatiu Assequible (de la XES) visibilitzen els reptes i proposen mesures de finançament i suport de les administracions que permetin trencar aquest topall. I ho fan també perquè consideren que l’habitatge cooperatiu permet projectes de vida, amb un treball de cohesió entre el veïnat i amb arrelament al barri que és més difícil d’aconseguir amb contractes de lloguer.

“Són models a sumar, com ho és la masoveria i altres iniciatives com la mediació entre llogaters i propietaris”, defensa Cerri, “la clau per incidir és l’aliança publico-comunitària-cooperativa”. Aquesta mirada, diu, també ha de passar per la consolidació d’un mercat social al qual poder acudir per fer les promocions i contractar els serveis per a l’habitatge. A més, es pot potenciar garantint que les plantes baixes de les promocions cooperatives estiguin reservades per a cooperatives, entitats i comerços de l’economia social i solidària.

“L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una solució econòmica i vital”, defensa Maria López, membre de l’associació 4 Pins, que busca un terreny per fer una promoció d’habitatge cooperatiu a la ciutat, conscient que un dels reptes és donar a conèixer el model. També Pau Nadal, membre de la XES local i de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, considera que l’administració pot fer molts més passos per consolidar el model dins de l’HPO i també per afavorir les promocions privades amb permutes, avals i canvis de claus urbanístiques que permetin transformar sòls unifamiliars en plurifamiliars.

Sobre l’HPO, Nadal considera que l’Ajuntament ha de treballar més a fons per assolir els percentatges compromesos –ara no hi ha cap percentatge fixat però al Pla d’Acció Promusa 2030 del govern anterior es parlava d’arribar a un 5% d’HPO–: “També cal convocatòries específiques d’habitatge cooperatiu HPO, el que significa que els socis de les cooperatives entren en concurrències públiques i criteris de protecció oficial”. Des de l’Ateneu Cooperatiu i la XES també demanen a les administracions que treballin per incrementar el sòl públic i que faciliti la compra de sòl privat amb finançament a cooperatives per tal de treure sòl del mercat lliure: “Si l’administració aconsegueix sòl privat, la cooperativa es port comprometre a no tornar-lo mai al mercat”.

I què passa mentrestant a l’administració? Doncs l’Ajuntament de Sant Cugat no ha impulsat cap promoció d’habitatge cooperatiu en aquest mandat tot i que ha desencallat la de les Cases dels Mestres de la Floresta. El tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, defensa, però, que el govern municipal no renuncia a fer promocions d’habitatge cooperatiu però reconeix que en el cas de grans promocions es prioritza l’HPO de lloguer. Sobre la taula hi ha diverses negociacions amb privats, com la que permetrà fer el Ragull Centre, en què sí pot tenir encaix l’habitatge cooperatiu. Les de més de 25 habitatges seran de lloguer mentre que en les de menys de 25 s’estudiarà la possibilitat de fer habitatge cooperatiu, apunta Duch.

Notícies relacionades