La Rural de Collserola: “Els pagesos de Collserola tenim més dificultats que els d'altres llocs”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Víctor de Castro és un dels integrants de la Rural de Collserola, una iniciativa cooperativa d’agroecologia valldoreixenca que tot just recull fons per poder accedir a un crèdit de Coop57 que els permetrà impulsar un projecte d’agroecologia, habitatge cooperatiu i ateneu rural a la masia de Can Farriol, a Sant Feliu de Llobregat; la qual tenen concedida a 35 anys després d’haver guanyat un concurs públic al 2019. De Castro explica la iniciativa i els reptes de propostes com la seva.

Què podeu fer a Can Farriol?

– La finca té 85 hectàrees, majoritàriament forestals. La concessió és a 35 anys, amb tres pròrrogues de cinc anys i amb una clàusula que obliga a fer alguna reforma que beneficiï la masia. El nostre equip d’arquitectes ha pressupostat que la rehabilitació per a les activitats que volem fer ja té un cost de 550.000 euros però necessitem un crèdit 330.000 perquè tenim una subvenció del Departament de Cultura i hi ha una part de capital inicial que posem nosaltres, a més d’actuacions d’autoconstrucció.

En el tràmit per negociar el crèdit hem optat per fer dues cooperatives, una d’usuaris –en lloc d’habitatge perquè la masia només té una cèdula d’habitabilitat– i una de treball per dur a terme les activitats.

El vostre projecte té tres potes.

– La més desenvolupada és la de producció i distribució agroecològica. Hores d’ara portem tres hectàrees. 2,5 d’horta i mitja de plantes aromàtiques. A més, amb Mel Vida portem tres apiaris a Collserola. Fem horta ecològica i de temporada que distribuïm amb cistelles a domicili i a punts de recollida, amb una botiga a Valldoreix, dues parades de mercat i proveint diverses escoles públiques a través de la plataforma Collserola Pagesa.

Què suposa Can Ferriol per a aquesta pota?

– A nivell de producció i distribució, poc. Allà tradicionalment hi havia cultius de secà. Hi ha un problema d’aigua però hem aconseguit que ens subvencionen un pou. La idea és fer cultius d’olivera –per fer oli– a les quatre hectàrees de cultiu que hem de recuperar. També hi havia hagut ametllers i garrofers, que pretenem recuperar. Tot i que això ho fem en base a l’avantprojecte que ara hem de millorar perquè tenim més coneixements. Així mateix, proposem crear un banc de llavors de productes autòctons de Collserola, com el tomàquet mandó o el bròquil de Santa Teresa.

També teniu un ramat.

– 10 cabres. Hem construït un estable mòbil i les movem de parcel·la en funció dels cultius. Quan un cultiu s’acaba, movem les cabres a la parcel·la, la desbrossen i la femen. A més, les cabres surten tres o quatre cops per setmana per fer feina de desbrossat al bosc. A nivell productiu no hi traiem res.

A Can Farriol la idea és fer un ramat més gran. Hem iniciat converses amb Mel Vida perquè portin la part de ramaderia a la finca com a socis col·laboradors aprofitant que ja hi tenen un apiari. L’objectiu és fer transformats aprofitant que tindrem un obrador. Està per veure si farem carn, que en qualsevol cas no dependria només de nosaltres perquè no faríem la matança.

A Can Farriol també voleu fer un Ateneu Rural.

– És la part de divulgació agroecològica amb diferents activitats, que amb la COVID-19 s’han aturat. Intentem plantejar alternatives a un model econòmic i social que no ens agrada. Treballem amb infants i adults. Són activitats diverses: un espai de joc per a infants, cursos i tallers d’horta per a adults, festes, clown, xerrades...

A Can Farriol podrem fer un salt perquè a Valldoreix hem tingut problemes per tenir la llicència d’activitats. Fins ara ho hem pogut fer sota el paraigua de l’associació. Allà, en canvi, tindrem una estructura i les llicències perquè són espais tancats amb una normativa clara. L’objectiu és acabar fent una escola bosc, a l’espera de saber si la podrem homologar perquè a Espanya només n’hi ha dues d’homologades.

Què és?

– Una escola que segueix la pedagogia verda, un model molt desenvolupat a països del nord d’Europa. Intenten generar espais en què els infants puguin jugar a l’aire lliure considerant que és un element essencial per al seu desenvolupament i aprenentatge, amb unes ràtios baixes i amb implicació de les famílies. De moment començarem amb infants d’un a sis anys. Mentre no aconseguim l’homologació, serà una escola lliure no reglada.

Com es relacionarà Can Farriol amb els espais que teniu ara?

– A Valldoreix seguirem tenint la pota agroecològica. A Can Farriol també en farem però segurament tindrà més pes l’Ateneu Rural i la divulgació perquè tindrem una estructura més sòlida. Per això inicialment volíem fer una cooperativa integral però finalment hem optat per fer-ne dues per accedir al crèdit.

Vau néixer al 2014. Quin balanç feu d’aquests anys?

– Llavors van començar dues persones, amb venda directa però sense comprar a altres pagesos per fer cistelles. Amb els anys, es van incorporar més persones per treballar nous terrenys. Vam passar a fer cistelles i vam comprar maquinària. A Valldoreix cada camp és d’un propietari diferent, el que dificulta la gestió. Al 2017 vam agafar el camp d’aromàtiques a Molins i paral·lelament vam créixer en vendes.

El punt d’inflexió més clar va arribar amb la pandèmia. Es van disparar les vendes i ens vam trobar que teníem molt d’ingrés però també una impossibilitat de fer front a tota la feina. L’estiu passat vam agafar una hectàrea més. A més, hem obert la botiga de Valldoreix i, amb Collserola Pagesa, comencem a vendre a les escoles. En canvi, la part de l’Ateneu Rural es va haver d’aturar per la pandèmia. Tot just ara ho intentem recuperar.

La idea de tenir una Collserola que barregi camps de cultiu i zones forestals cada cop és més present, fins i tot al PEPNat (el pla especial de protecció). És un canvi?

– Encara ara bona part de la gent que viu a l’àrea metropolitana usa Collserola com un espai d’oci. Ara està havent-hi uns certs canvis, sobretot per part dels productors, dinamitzats per l’entitat Arran de Terra. El Parc Natural també posa fil a l’agulla amb l’obertura de concessions per fer projectes com Can Farriol. Per tant, és cert que hi ha un canvi de paradigma però, alhora, en el marc del confinament hi va haver una massificació desproporcionada de Collserola sense respectar l’entorn. De fet, des del Consorci del parc es plantegen aplicar normatives per preservar l’espai.

Ara també hi ha el contracte agrari, que permet donar bonificació econòmica als pagesos que produeixen a Collserola perquè tenim més dificultats que a altres llocs: hi ha pocs camps, són de propietaris diferents, estan separats, l’entorn està massificat per persones i també per animals com el porc senglar...

És un canvi de mirada molt recent?

– Totalment. Tot sovint els diàlegs es troben entre els consumidors i les administracions però els productors no troben el seu espai, ni a l’administració ni als espais de lluita agroecològica. Ara s’ha aconseguit que els pagesos s’organitzin a Collserola Pagesa. Després d’anys de picar pedra, tenim algunes victòries.

Quin és el futur en aquest sentit?

– Com a Rural estem sobrepassats. Hem de consolidar tot el que fem, amb uns horaris laborals més tranquils i més estabilitat econòmica.

És un repte comú a tota la pagesia...

– Certament, la vida pagesa és precària però hi ha projectes que porten més anys i que són més estables que nosaltres.

Quins reptes teniu com a lluita compartida de tots els productors?

– [Dubta] És complicat. Tot sovint no aconseguim arribar a l’administració ni als moviments socials perquè el dia a dia ens absorbeix. Si aconseguíssim canviar-ho, tindríem més incidència. Tot i que hem rebut visites de l’administració, ens falta que es tradueixin en accions més tangibles. Fa 20 anys no existia l’agroecologia i ara ja hi ha un camí recorregut.

A diferència de 20 anys enrere, ara també teniu els supermercats fent trampes. Aparentment tot és ecològic...

– Sí, i ve de l’altra punta del món! La consciència de consum ecològic ha crescut però no només és això. Per exemple, si nosaltres volguéssim vendre coliflor, l’hauríem de portar d’Andalusia o de Múrcia. Com pot ser que a Catalunya no s’estigui produint?! És a dir, a la societat hi ha una certa presa de consciència però l’agroecologia va més enllà. Per canviar-ho, cal més suport econòmic o d’assessorament als productors agroecològics.

Notícies relacionades