L'economia social mostra múscul

Fotos: Jordi Pascual

Fins ara parlar d'economia social i solidària a Sant Cugat era referir-se al concurs d'emprenedoria de l'Ajuntament. Si bé, amb el creixement de Cal Temerari com a espai de trobada i treball de cooperatives i el naixement de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) a nivell local, les empreses amb perfil social han demostrat voluntat de cooperació i d'independència. Bona mostra d'això és la Fira d'Economia Social i Solidària local celebrada diumenge a la Plaça Pep Ventura amb més d'una quinzena d'entitats i centenars de visitants.

De fet, Cal Temerari, entitat participant a la Fira i a la XES local, impulsora de la trobada, inaugura aquesta setmana un nou espai de cotreball per a cooperatives a mode de lloguer de taules i cadires durant unes hores a la setmana. Segons expliquen els coordinadors del projecte, hi ha algunes empreses que havien nascut al concurs de l'Ajuntament i que tenien guanyada una estada de mig any a l'espai de coworking públicoprivat Vita que ara, un cop acaba l'estada, han apostat per les seves instal·lacions que permeten estar al centre del poble.

Més enllà de les estrenes, la Fira ha permès a diferents projectes –alguns empreses i altres entitats– demostrar que a Sant Cugat hi ha una economia crítica que intenta créixer superant les convencions pròpies del mercat capitalista global i amb el benefici social per sobre de la rendibilitat econòmica. Això inclou des d'associacions a empreses, moltes d'elles en vies de consolidació perquè fa poc que estan en marxa. La Fira els ha servit per mostrar-se al públic.

La trobada va cloure amb un dinar de germanor entre els impulsors, entre ells elCugatenc com a membre de la XES local. Les valoracions finals deixen clar l'èxit, no es tracta només del prop d'un miler de persones que durant el matí de diumenge van passar per la Plaça Pep Ventura adquirint productes i coneixent idees, sinó també el coneixement mutu i compartició d'idees entre empreses i associacions que tenen una preocupació comuna en el seu ADN, crear una economia al servei de les persones i ambientalment sostenible.

Al darrere de la Fira, a banda de la XES, Cal Temerari i elCugatenc, hi ha diverses entitats i empreses, algunes amb parada i altres sense, com Yeyehelp, El rusc que diu sí Sant Cugat, Magna Magazine, L'Ortiga, Abacus, Abouit, Pau Bofill, Associació Sociocultural VK, Cyclolock –que han facilitat un aparcament vigilat per a bicicletes–, PREAD, Taller Jeroni de Moragas, Arqbag, Blank, Mel Projecte, Banc del Temps, L'Olivera, Fiare i Oikocredit.

L'habitatge social amb voluntat comunitària

En el marc de la Fira es van fer 3 actes, un sobre habitatge, un petit show de tres esquetxos i una xerrada de Josep Burgaya, autor del llibre Economia de l'absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina. La primera de les xerrades va recollir 3 projectes, La Borda, Sènior 50/70 i Clau Mestre, que van explicar les seves apostes per a fer habitatge en forma cooperativa. Tots tres aposten per crear una cooperativa de cessió d'ús en què l'empresa social n'és la propietària dels habitatges i els inquilins accedeixen a un pis en un espai carregat de zones comuns per a posar en valor el veïnatge de dins i fora de l'edifici.

La Borda, com a idea nascuda a Can Batlló, prepara un projecte tècnic per fer un edifici en un solar cedit per l'Ajuntament de Barcelona. Hi haurà pisos de 40, 60 i 70 metres quadrats amb zones comunitàries dissenyades a través de processos participatius. Els futurs veïns hauran de ser socis de la cooperativa i hauran de participar en comissions i grups de treball. El disseny de l'edifici és ecològic –estarà fet amb fusta– i prioritza les zones càlides per a habitatges i les fredes per a espais comuns que no impliquen romandre-hi gaire estona. Els representants de La Borda van mostrar la seva solidaritat amb la lluita de La Xesca amb la reivindicació d'espais col·lectius autogestionats per al jovent a la ciutat.

Sènior 50/70, per la seva banda, agrupa persones de dins i fora de Catalunya que aposten per fer un edifici amb la mateixa lògica que La Borda però destinat a persones majors de 50 anys. Ho volen fer adquirint un solar al Centre Direccional de Cerdanyola, a través d'un concurs públic. Pretenen així fer habitatges adaptats per a les necessitats de la gent gran i, alhora, fomentar que aquestes persones puguin mantindre una vida col·lectiva i d'aportació a la comunitat amb, per exemple, intentar portar un apèndix de la biblioteca municipal a l'edifici i així donar servei al barri. Hi haurà 27 habitatges amb 3 espais comunitaris.

Finalment, Clau Mestre és el col·lectiu nascut després de l'adjudicació de places per a desenvolupar la masoveria urbana a les cases dels mestres de La Floresta. Expliquen que ara tenen problemes perquè el límit de la parcel·la impedeix fer el projecte plantejat per l'Ajuntament perquè, d'una banda, l'espai de davant de les cases no és de propietat municipal i, d'altra, la del darrere quedaria fora del límit de la parcel·la. Diuen que el govern treballa per adquirir el solar del davant però que no té previst actuar en la part posterior, el que faria impossible desenvolupar completament el seu propi projecte. Per això recullen signatures per demanar una actuació urbanística que permeti construir-hi per fer l'ampliació.

A Sant Cugat també ha nascut la idea de fer quelcom semblant a La Borda. De moment es troben una vintena de persones per desenvolupar la idea i començar a concretar tot i que encara es troba en una fase molt embrionària, de fet, ni tenen nom com a col·lectiu. Ara bé, potser en un futur no gaire llunyà neix una nova reivindicació en favor de l'habitatge cooperatiu a la ciutat.

L'economia expansiva en el món finit

Burgaya va aprofitar la seva xerrada a la Fira per evidenciar que un món globalitzat amb corporacions amb més poder econòmic que molts països i que intenten reduir al màxim els costos, provoca un empobriment generalitzat amb la deslocalització de fàbriques a la recerca de mà d'obra barata i l'obertura de grans establiments que ofeguen el comerç de proximitat i, alhora, precaritzen el mercat de treball local. A aquesta tendència se li suma la insostenibilitat que per a ell representa un sistema que tendeix a expandir mercats i augmentar el consum, com ara l'energètic, en un món on cada vegada queden menys recursos i el clima canvia a marxes forçades.

En la reflexió sobre el capitalisme globalitzat, també va criticar els intents d'implantar tractats de lliure comerç i inversions com ara el TTIP entre Estats Units i la Unió Europea perquè signifiquen la pèrdua de sobirania dels estats i, per tant, indefensió en l'àmbit econòmic. Alhora, la globalitat ha permès que els capitalistes no estiguin a prop dels treballadors i això permeti més impunitat en accions que van en contra de les classes populars mentre l'economia es vesteix de tècnica intentant deslliurar-li qualsevol component polític i ideològic. Això arriba a tal extrem que, segons Burgaya, molta gent pensa que si algú és pobre és “perquè alguna cosa haurà fet malament” i no, per exemple, per la destrucció de llocs de treballs que fomenten les grans empreses per crear-ne menys i més precaris.

Com a reflexió final, es va plantejar la necessaria aturada del consum continuat. De fet, això havia estat escenificat en el show anterior per Llorenç Witty, el que ha permès crear certa continuïtat entre els dos actes tot i que de naturalesa diferent. Així mateix, Burgaya aposta per la repolitització de l'economia. “Necessito saber què pensa i què farà cada partit en aspecte econòmic i mediambiental perquè, si no tenen previst fer ca canvi, em puc permetre el luxe de no votar-los”, sentencià.

Notícies relacionades