Clau Mestra escenifica el desbloqueig de la promoció d’habitatge cooperatiu amb una visita a les obres

Fotos: Localpres

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Set anys després de l’ocupació reivindicativa per demanar la recuperació de les antigues Cases dels Mestres de la Floresta mitjançant una modalitat de masoveria urbana, la promoció d’habitatge cooperatiu s’aproxima a ser una realitat amb l’inici d’obres. Va ser al juny que els futurs residents van començar les actuacions d’enderrocament i autoconstrucció i al passat setembre que la Constructiva va iniciar les obres estructurals. L’objectiu és arribar a l’estiu amb el certificat de final d’obra que ha de permetre iniciar els tràmits perquè les 11 unitats de convivència que acolliran les Cases dels Mestres comencin a viure-hi.

Així ho han explicat representants de Clau Mestra, la fase de la cooperativa Sostre Cívic encarregada de la promoció de la Floresta, amb altres membres de la cooperativa, del govern i de l’empresa pública d’habitatge Promusa en una visita a les obres aquest dimecres al matí. Els 11 habitatges tenen règim de protecció oficial, amb mides de 60 i 38 metres quadrats, una quota mensuals de 350 i 208 euros respectivament i una aportació de capital inicial de 6.000 i 9.000 euros respectivament.

El pagament mensual no és un lloguer ja que la cooperativa fa una cessió d’ús als usuaris. La quota serveix per a cobrir les despeses de manteniment, de subministraments comunitaris i per pagar els préstecs de Promusa i l’Institut Català de Finances (ICF). Un cop retornats els préstecs –el de Promusa amb una moratòria de 20 anys per pagar primer el de l’ICF–, la quota es podrà revisar a la baixa però continuarà tenint una part d’aportació a l’empresa pública i una part que anirà a parar a Sostre Cívic per tenir un fons que permeti finançar noves promocions per replicar el model.

L’acord entre la cooperativa i Promusa és un dret a superfície durant 75 anys, és a dir, el model es mantindrà durant tot aquest temps, permetent que es desenvolupin projectes de vida. En el cas que durant aquest temps alguna unitat de convivència decideixi marxar de les Cases dels Mestres, se’ls retornarà l’aportació de capital inicial i s’incorporarà una nova unitat de la llista de Sostre Cívic, complint els requisits HPO, l’empadronament a la ciutat i sent socis de la cooperativa. Un cop passats els 75 anys, Promusa recuperarà la titularitat dels terrenys. L’empresa pública serà l’encarregada d’urbanitzar el tram del carrer Ginjoler que resta per urbanitzar mentre el vial d’accés a les Cases dels Mestres està inclòs dins del projecte.

L’equilibri entre l’habitatge cooperatiu i l’HPO de lloguer

Mentre les promocions públiques de lloguer permeten una rotabilitat dels llogaters clau per donar resposta a la situació de crisi d’accés i manteniment de l’habitatge, l’habitatge cooperatiu permet una transformació a llarg termini, amb projectes de vida i apartant espais públics –i privats– de la lògica especulativa. Si bé, en una situació d’emergència habitacional s’ha de trobar l’equilibri entre la resposta que pot donar el lloguer amb la rotabilitat i la de l’habitatge cooperatiu amb projectes de vida.

“Hem de sumar totes les alternatives perquè aquest és un problema que tenim com a ciutat i no estem en disposició de renunciar a res”, ha explicat l’alcaldessa, Mireia Ingla, preguntada per aquest mitja, “tot l’habitatge públic ha de ser de lloguer i l’equilibri ha de ser aconseguir totes les alternatives i més”. L’alcaldessa ha dit que es treballa per fer noves promocions d’habitatge cooperatiu tot i que hores d’ara no s’estudia cap de les accions concretes demanades a les administracions públiques per part de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) a través de la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu.

11 habitatges i un espai comunitari

Per convertir sis habitatges en 12 espais diferents, el projecte que tot just es comença a materialitzar suposa incorporar elements constructius de fusta a la part davantera i del darrere de les Cases dels Mestres, permetent ampliar així la zona habitable. La fusta, expliquen des de la Constructiva, és més sostenible i garanteix un bon aïllament. Els nous elements també són claus per fer una passera d’accés a cada habitatge i per relacionar els habitatges amb el pati posterior.

El conveni signat al 2015 i formalitzar al 2019, permetent així la cessió dels terrenys a Sostre Cívic al novembre del 2020, preveu la construcció d’un espai comunitari en planta baixa. Joana Casteleiro, membre de Clau Mestra, explica que encara no s’ha decidit l’ús perquè cal veure l’espai definitiu i les activitats que pugui acollir garantint la convivència. També es preveu un procés obert per a la construcció de la tanca, obrint la possibilitat a jardiners en pràctiques per dissenyar i aplicar una proposta.

Primera promoció d’habitatge cooperatiu a Sant Cugat

Les Cases dels Mestres són la primera promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que es fa a la ciutat. Eva Ortigosa, sòcia de treball de Sostre Cívic, reivindica l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa real d’accés a l’habitatge per apostar per una titularitat col·lectiva, una gestió cooperativa i democràtica i un model que fuig de l’especulació. Assegura que la replicabilitat del model és una de les bases de la cooperativa i per això es contempla una quota de replicabilitat quan s’acaben de pagar els préstecs. Hores d’ara tenen promocions en construcció a municipis com Calonge, Palafrugell i Palamós.

elCugatenc, amb l’associació 4 Pins, Arqbag, Clau Mestra, el Laboratori Territorial de l’Habitatge, Cal Temerari, la Xarxa d’Economia Solidària de Sant Cugat i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, va impulsar la campanya d’intercooperació #HabitatgeCoopeartiuADebat en què s’expliquen les claus, reptes, mancances i oportunitats del model així com la reivindicació dels col·lectius i de l’economia social i solidària per fer créixer aquesta modalitat d’accés a l’habitatge a la ciutat.

En aquesta campanya es desenvolupa, entre d’altres, la realitat de les Cases dels Mestres, una promoció que es va comprometre al 2015, quan amb la intermediació de Sostre Cívic es va aconseguir l’acord que ha permès impulsar la promoció. Pel mig hi ha hagut renúncies d’alguns dels impulsors, negociació del conveni i problemes de tràmit: que no tot el terreny era de propietat municipal, que el planejament urbanístic no s’ajustava a la proposta a implementar i fins i tot l’ocupació de l’immoble per part d’una família. El periple va arribar al seu final amb la cessió dels terrenys ara fa un any. La visita d’obres d’aquest dimecres és l’escenificació del desencallament d’un projecte que portava set anys a l’espera.

Notícies relacionades