August Corrons: “La gent encara té unes creences i una manera de fer estancades en el capitalisme”

Fotos: Jordi Pascual

És professor d’Economia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i entre l’abril i el novembre del 2016 va col·laborar amb elCugatenc amb el seu propi espai d’opinió, on va publicar 12 articles. Ho va deixar, almenys temporalment, perquè el temps se li va fer curt i no tenia prou hores del dia per tirar endavant tots els projectes que tenia entre mans. Mentre treballava a la universitat i col·laborava amb aquest diari, també va impulsar el naixement de la Xarxa Local d’Economia Social i Solidària (XES) de Sant Cugat i ara treballa en el projecte d’ateneus cooperatius impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat per fer-ne un a la comarca. És una de les veus més acreditades per parlar d’economia social a la ciutat i en aquesta conversa planteja els reptes, neguits i oportunitats d’aquesta alternativa econòmica que, com ell diu, es construeix des de la base.

La principal imatge d’empresa social que ens ve al cap a tothom és la cooperativa. Però totes les cooperatives són economia social? Què és exactament i on té els límits economia social?

– L’economia social és qualsevol iniciativa o entitat que promou que l’economia estigui al servei de les persones. Per tant, les persones i el medi ambient estan al centre mentre els diners són una eina perquè el dia a dia funcioni. Des d’aquest punt de vista, l’economia social inclou diferents tipus de persones i entitats, entre elles la cooperativa.

Això no vol dir que una cooperativa hagi de ser economia social. Hi ha cooperatives que només plantegen una manera de funcionar internament: cada persona és un vot, hi ha democràcia interna... Ara bé, no vol dir que fomentin una determinada economia que sigui social i solidària.

Llavors pot haver una SL que sigui economia social.

– No és el més habitual però pot haver una SL o, fins i tot en el cas més extrem, una SA que fomenti l’economia social. El més habitual és que les cooperatives fomentin l’economia social i les SL no. Però no és una qüestió restrictiva. També pot donar-se el cas que hi hagi cooperatives que no promoguin l’economia social i solidària. Abacus, per exemple, és una cooperativa però ¿promou l’economia social i solidària? Ven productes que per als seus socis surten més bé de preu, ja està.

És un dilema que tenim a la XES de Sant Cugat: Hem d’incloure aquest tipus d’empreses a l’economia social perquè es diu que les cooperatives en formen part o no? Pot ser una cooperativa i no estar promovent res per al medi ambient ni per a les persones. Busca el seu afany de lucre i el divideix entre els seus socis com a cooperativa que és.

Com es diferencia l’economia social de la responsabilitat social corporativa?

– Una entitat d’economia social és la que en tots els seus actes promou el benestar de les persones i el respecte al medi ambient. La responsabilitat social moltes vegades és un tema puntual d’una empresa. A nivell de recursos humans tenen un tracte però al final busquen maximitzar el benefici econòmic potser perjudicant el medi ambient, per exemple. La responsabilitat social duta a l’extrem podria derivar en una entitat d’economia social però el més habitual és que sigui un tema de màrqueting –queda bé dir que fas alguna cosa i ho pots demostrar– però no va més enllà.

A l’economia social hi ha el dilema entre el projecte social i els diners. De vegades, buscant la viabilitat pots carregar-te el projecte social o buscant el projecte social carregar-te la viabilitat econòmica.

– Com tot en aquesta vida, una qüestió d’equilibris. De partida, qualsevol entitat ha de ser econòmicament sostenible. Un cop aconseguit això, pots buscar més beneficis econòmics, ningú t’ho prohibeix. Ara bé, una cosa és tenir afany de lucre perquè s’ho embutxaquin els quatre socis capitalistes o tenir-lo per repartir entre cooperativistes i associats o el reinverteixis en projectes d’economia social i iniciatives solidàries. Un cop aconseguida la sostenibilitat econòmica, és on radica la diferència entre algú que busca més benefici a costa del que sigui i algú que decideix apostar per la societat i el medi ambient.

Quan es parla de cooperativisme sempre es deixa a banda, com un model propi, les cooperatives agrícoles. Per què?

– Potser per la tradició. Quan a algú que no està ficat en el mundillo li parles de cooperativisme, el primer que li ve al cap és la cooperativa agrícola o el celler on vas a buscar el vi. Si bé, totes les cooperatives tenen la mateixa manera de fer. Un cop entès això, és cert que les cooperatives de serveis tenen les seves particularitats, les de treball associat unes altres... L’essència és la mateixa en totes elles.

Com veus l’economia social ara a Catalunya?

– Viu un moment d’ebullició perquè hi ha molta gent que està apostant per aquesta manera de fer i pren consciència. Si no fem quelcom les properes generacions es trobaran més caos del que tenim ara. La presa de consciència fa que hi hagi ebullició en quant a moviments d’aquest tipus.

Ara bé, venim d’on venim i la gent encara té unes creences i una manera de fer que estan estancades en el capitalisme més pur i dur. Hi ha una individualista que es renyeix directament amb el cooperativisme. Ara estem en un moment bo perquè el cooperativisme s’està movent molt a nivell social, que és un primer pas. No sé fins on s’arribarà.

I a Sant Cugat?

– Ara fa un any aproximadament que es va crear la XES local i a l’octubre es va fer la Fira d’Economia Social i Solidària. Ara, conjuntament amb la XES de Sabadell i de Terrassa, hem presentat una proposta per formar l’ateneu cooperatiu del Vallès Occidental. És una proposta que ha estat acceptada i tot just ara estem començant a arrencar. És un projecte que durarà fins a finals del 2017 i que pretén fomentar el cooperativisme, les societats laborals i l’economia social

Més enllà de la XES, l’Ajuntament té el seu propi concurs, hi ha l’espai del Vita, el coworking de Cal Temerari...

– És el moment d’ebullició. Potser hi ha molta cosa però molt dispersa. Hi ha molta gent que vol impulsar la seva iniciativa, i d’aquí neix la XES local, amb l’objectiu de conèixer les diferents iniciatives, fer intercooperació entre elles i que la gent que no està ficada en el tema vegi que hi ha una xarxa important –que vegin que no és només una botiga sinó fins i tot un mapeig del que es fa a Sant Cugat des de diferents àmbits–.

Es parla de l’economia social com un intent de superació del sistema que tenim però, en canvi, treballa en el marc del sistema capitalista.

– A mi m’agrada parlar de complementarietat perquè, com deia abans, venim d’on venim i d’un dia a l’altre no canviarà el sistema. Els que el controlen no permetran cap tipus de canvi. La mesura més intel·ligent és la que es promou des del cooperativisme, néixer i créixer a poc a poc en paral·lel al capitalisme. Es té clar l’objectiu i les idees però pengem d’un sistema. Cal treballar en totes les línies que el sistema permeti fins trobar els límits. Hem d’ampliar l’espectre d’accions entenent que estem en el marc d’un sistema que no canviarà.

No canviarà? Per què?

– Qualsevol canvi té dues opcions: des de baix o des de dalt. Des de dalt ningú ho proposarà perquè ja veiem els pactes amb l’objectiu que no arribi una iniciativa propulsora del canvi. Des de baix és el que intenta fer l’economia social. En base a la unió poc a poc es va influint a les altres esferes. Seria molt utòpic pensar que això es pot aconseguir d’un dia per a un altre.

Si bé, el capitalisme també s’ha vist limitat pel seu propi avenç. Per exemple, amb la internacionalització d’internet s’ha fomentat una col·laboració que ha permès el naixement i creixement de Viquipèdia, que s’ha carregat la lògica de les editorials que feien enciclopèdies.

– L’economia col·laborativa, com Uber o Airbnb, neix arrel de les noves tecnologies que permeten posar en contacte la gent i sortir de la lògica de grans institucions per apropar les persones. Però no és el sistema qui ho promou sinó les noves tecnologies. Si fos pel sistema, es posarien normes, però no poden ser molt estrictes perquè sinó posarien en perill la possibilitat de la gent de contactar amb altres persones.

O sigui, la gent de base aprofita una tecnologia que ha nascut en el marc d’aquest sistema per construir l’alternativa.

– Clar, les noves tecnologies permeten que la gent estigui en contacte i això permet que bulli alguna cosa. Si ens fixem en les tecnologies, parlem de 20 anys, i ja hem aconseguit molt.

Amb l’economia social ens posem a la boca l’ètica i un consum responsable però al final la gent va a comprar perquè és més barat, no?

– Majoritàriament sí. Potser si li expliques a algú que si un producte és molt barat és perquè hi ha nens explotats a la Xina, per exemple, ho entén. Un cop posat a la pràctica, hi ha persones que valoren més altres aspectes com l’econòmic. Crec que cada vegada hi ha més consciència de tot el merder que hi ha al darrere dels productes i els serveis però costa que la gent prengui decisions en base a aquesta presa de consciència.

Per prendre una decisió d’aquest tipus has de parar i reflexionar –prefereixo comprar això que ho han fet aquí al costat o tinc la garantia que ho ha fet gent amb condicions que això altre més barat que ve de la Xina o qualsevol altre lloc–. Cal pausa però la gent no pausa. T’aixeques de matí, et dutxes amb 50 persones perquè vas pensant en tot el que has de fer i, quan tornes, a dormir i a per un altre dia. És un problema de velocitat de vida.

També falta pedagogia o la gent ja n’és conscient?

– Mai en sobra però principalment és un tema de la gent. Quan es fan xerrades d’economia social, habitualment trobes les mateixes persones, les que ja estan conscienciades. Algú de nou, a no ser que l’enganxis per banda, costa molt.

Ara per ara quan vas a comprar un producte ètic, més enllà del preu, que també, dóna la sensació que és una mica d’elit o gourmet. Com molts són artesanals, esdevenen selectes.

– Com la producció es va a petita escala, és molt artesà. És un peix que es mossega la cua, si no es fan produccions més grans és perquè la gent no ha accedit a aquest mercat.

Així i tot, escalar l’economia social és complicat perquè es perdria, per exemple, el concepte de proximitat.

– Sí, però amb la roba, per exemple, pots permetre’t difondre-la una mica més enllà del territori. En ser productes artesanals, costen més que els que fan a la Xina i, per tant, és més dificultosa l’entrada al mercat. Que no pugui entrar al mercat provoca que es limiti la producció. Alhora, limitar la producció fa que encara costi més que entri al mercat.

La gent poc polititzada és conscient què implica que un producte sigui d’economia social o d’una cooperativa.

– S’associa molt la cooperativa als hippies i perroflautes. Canvia quan estan ficats al mundillo però mentrestant és el que dèiem abans, la cooperativa és agrícola de quatre pagesos que s’ajunten per fer vi. Quan a algun executiu li parles de cooperativisme, el seu pensament va en aquesta línia.

Si canviar l’hàbit és també una qüestió de percepció i la gent creu això, què es pot fer?

– La gent pensa això per creences. Des de petits creixem amb una manera de pensament. L’educació financera de les escoles, si t’hi fixes, és la dels bancs i de l’economia capitalista. Si a un nen li expliques això, s’ho creu com una veritat absoluta. Qualsevol cosa que li expliquis diferent a això, serà antisistema. Si li han explicat que aquest sistema funciona així i, per tant, és la veritat, qualsevol cosa que se’n surti és antisistema. El terme antisistema es vincula a gent política radical o més festera i jove.

Quan les administracions aposten per l’economia social, s’ho creuen de debò o és una qüestió de màrqueting?

– Com que bufa vent en aquesta direcció és qüestió de fer alguna cosa, que ja va bé. Com es veu que hi ha molta gent que aposta per una nova manera de fer, l’administració decideix anar en aquesta direcció. Li cal però, potser, creure-s’ho una mica més. Que fent-ho així potser al final es poden creure l’economia social? Fantàstic.

Sempre m’agrada posar l’exemple de la Volkswagen amb la responsabilitat social. Ells tenien a la web responsabilitat social amb el medi ambient i després va passar el tema de les emissions dels dièsels. És un primer pas que facin alguna cosa de responsabilitat social però has de ser coherent entre el que penses i el que fas.

És com a mínim un primer pas que potser no és cent per cent autèntic. També depèn de l’administració. Hi ha que són molt més propolítiques en aquest sentit i d’altres que segueixen la corrent. L’economia social es basa en la sostenibilitat social, ambiental i econòmica, el capitalisme només amb l’econòmica. Es tracta de creure’s i saber fer aquesta integració.

Notícies relacionades