Consum responsable és una secció patrocinada per l’EcoAteneu, el segell de projectes de l’Ateneu que s’emmarquen en la sostenibilitat, per tal de fomentar un consum responsable i conscient des d’una perspectiva ecològica, energètica i de reducció de residus.

El municipi de Biosca, a la Segarra, es troba enfilat en un turó al costat del riu Llobregós i fa de pas estret entre dues serres. En una d’elles, la de les Valls, s’ubica la casa pairal l’Aubegueta. Envoltada d’un terreny escarpat i muntanyós resulta l’ambient ideal per a la cria de cabres. Així ho van veure, ara ja fa deu anys, la propietària de la masia Teresa Caelles i la seva família. I van decidir engegar una formatgeria ecològica que portés el nom de la casa que els ha vist créixer. Se’ls pot trobar cada dues setmanes al mercat de pagès de l’Ateneu.

– Com vau decidir fer el pas de tenir un petit ramat a crear una empresa?

– Quan jo era petita, els meus pares tenien quatre o cinc cabres i les munyien per fer mató, però a la família mai havíem pensat tenir-ne més. Sempre ens han agradat els animals i ens vam animar a criar un ramat de cabres. Vam començar amb 50 per a saber en què consistia. Als animals se’ls ha de dedicar molt temps, fins i tot els caps de setmana i els festius. De seguida vam veure que les cabres produïen una bona llet i hem anat creixent fins ara que tenim unes 300 cabres. Un dels avantatges és que el terreny agrest de Biosca és molt adequat per la pastura cabres.

– A l’Aubagueta, quins productes teniu?

– Al principi només produíem la llet de cabra però fa tres anys vam decidir dur a terme tot el procés d’elaboració i distribució del formatge. Fem les varietats de formatge fresc, mató, formatge curat, formatge tendre i semidesnatat. Cada cabra produeix 1,7 litres al dia, encara que la quantitat varia depenent de si la femella ha parit. Per elaborar un formatge d’un quilo necessites de 8 a 10 litres de llet, per tant la producció és lenta.

– Quin és el procés de l’elaboració dels formatges?

– La llet de les cabres es guarda en un tanc refrigerat. Quan en tenim suficient la traslladem a la formatgeria i l’aboquem al pasteuritzador. Es deixa refredar i s’afegeixen el quall i els ferments per a fer els formatges.

– Quina diferència hi ha entre els formatges ecològics i la resta?

– El que mengen els nostres animals és ecològic. Traiem a pasturar les cabres allà on l’herba és ecològica. No poden anar a qualsevol tros, ha de ser un en què no s’hagin abocat ni fertilitzants ni pesticides. Ens ho fem tot nosaltres, som productors i artesans ecològics.

– Teniu molta competència amb els productes no ecològics?

– Sí que en tenim perquè costa fer entendre a la gent que l’aliment ecològic és més car. Per sort, crec que cada vegada tenim més cura amb què mengem i som conscients que l’aliment ha de ser bo per la salut.

– Qui formeu l’equip de l’Aubegueta?

– Som una empresa familiar formada pel meu home, els meus fills i per mi mateixa. El meu fill elabora el formatge i la meva filla els distribueix a botigues de la vora de Biosca, i a fires els caps de setmana. El meu home i jo ens cuidem de les cabres. Les munyim dos cops al dia, a primera hora del matí i a la tarda, i també les traiem a pasturar.

– Quin ofici teníeu abans de la formatgeria?

– Ens dedicàvem al sector de la construcció i a l’explotació de llenya. El terreny de la masia té una plantació molt gran de nogueres. Però l’explotació d’arbres no ens acabava d’anar bé, volíem fer alguna cosa més, llavors va ser quan vam dedicar-nos a la producció ecològica de formatge de cabra.

– Des que vau decidir crear la formatgeria, us heu trobat amb alguna dificultat?

– No hem tingut cap problema gros, però això vol dir que no costi tirar endavant una explotació d’aquestes característiques, a més si comences des de zero. No és fàcil. Per això se’ns ha acudit fer visites guiades a la granja, ensenyem les cabres i fem un tast de formatges. Té molt èxit, sobretot pel turisme rural de la zona.

– Quin pla teniu de cara al futur?

– Volem augmentar la quantitat de cabres per a mantenir el nivell de producció de formatges i no veure’ns obligats a comprar llet d’algun altre ramader.