Consum responsable és una secció patrocinada per l’EcoAteneu, el segell de projectes de l’Ateneu que s’emmarquen en la sostenibilitat, per tal de fomentar un consum responsable i conscient des d’una perspectiva ecològica, energètica i de reducció de residus.

Cada dues setmanes és al Mercat de Pagès de l’EcoAteneu per tal de vendre verdura i fruita ecològiques. Montse Martí forma part del projecte Rebrot Pagès, un grup de cinc pagesos que s’han unit per vendre la seva producció de manera conjunta i, alhora, per fer compres compartides que els permetin abaratir despeses. En un moment enmig del mercat, parla amb elCugatenc per a la secció de Consum responsable.

– Com neix la iniciativa?

– Com som cinc pagesos d’àrees diferents, del Baix Llobregat i del Vallès, abans ens programàvem el producte per poder compartir-lo. Ara hem crescut i gairebé tots tenim de tot. Així que quan se’ns acaben els nostres productes, comprem conjuntament a companys del territori. Ens vam agrupar també per poder fer mercats però de moment només fem el de Sant Cugat perquè ja ens ocupa prou feina.

– Feu producció ecològica i, per tant, de temporada. Una gota enmig d’hivernacles i supermercats...

– I tant! Som unes bèsties rares [Riu]. Però cada vegada és veu més producte ecològic tot i que costa molt, especialment en la fruita. De fet, nosaltres veníem del món de la fruita i quan vam veure que no podíem viure d’un sol producte, vam diversificar.

– Com és el canvi de consciència social?

– De mica en mica. Per mi és millor així perquè imagina’t que ara de cop tothom volgués producte ecològic... seria inabastable.

– Per què és important que un producte sigui ecològic?

– Perquè no et deixa cap tipus de residu químic al cos, és primordial.

– I sense intermediaris ni productes venint des de l’altra punta del món.

– Exacte. Ara preveiem la compra de pomes perquè se’ns han acabat les nostres, però les comprarem d’un company de Lleida. Quan se li acabin a ell, ja no buscarem pomes més enllà. I les pomes perquè són un producte de dia a dia però si es tracta d’altres com cireres o préssecs, o en tenim o no en tenim. Tots els productors amb qui treballem són de Catalunya.

– Com porteu els segells i acreditacions? És útil?

– Sempre dic que quan més et vigilin, millor, perquè has de fer les coses ben fetes. Potser hi ha gent que fa els ulls grossos però nosaltres tenim molta cura. A més, hi ha inspeccions programades i controls aleatoris. Et fan anàlisis per saber que treballes correctament. Mai hem tingut cap problema.

– És diferent en funció del territori?

– Aquí a Catalunya, en comparació amb la resta d’Espanya, són molt exigents. Tot i que a Andalusia es concentra la major part de la producció ecològica, molts dels seus productes aquí no entrarien perquè la normativa catalana és molt més rígida. A Andalusia pots tirar productes a les plantacions que aquí no.

– És bo que sigui tan estricte?

– Per mi, quan més estricte millor perquè et forces a fer més bé la feina. Però m’agradaria que tots tinguéssim el mateix grau, és a dir, tenir una mateixa normativa. Però allà s’exporta molt a Europa i el productor té més marge per triar. A més, tenen productors molt grans que poden marcar normatives. Aquí, en canvi, tots som petits i l’Estat i la Generalitat marquen les normatives.