Marcel Cuesta: “Al mercat de pagès saps que els paradistes tenen el control de la terra, de l’aigua, del transport i del producteˮ

Consum responsable és una secció patrocinada per l’EcoAteneu, el segell de projectes de l’Ateneu que s’emmarquen en la sostenibilitat, per tal de fomentar un consum responsable i conscient des d’una perspectiva ecològica, energètica i de reducció de residus.

Per als usuaris dels mercats de segona mà o del mercat de pagès, Marcel Cuesta és un habitual, aquell que es preocupa pels paradistes i perquè tot vagi bé. Ell s’encarrega de coordinar el projecte de l’EcoAteneu, que tot just avui estrena aquesta secció patrocinada a elCugatenc a través d’un acord per donar-se a conèixer mútuament i, sobretot, reivindicar uns valors compartits, la lluita per una societat més sostenible que no hipotequi les noves generacions.

L’EcoAteneu ara té tres potes, el mercat de pagès, el de segona mà i els horts urbans, però quin va ser l’inici?

– Va néixer al 2008, quan l’Ateneu era a la plaça Pep Ventura. Vam començar fent els mercats, en un moment on hi havia acollides a la seu, cooperatives de consum, i des de fa un any i mig impulsem els horts urbans, que complementen el projecte. En aquell mateix moment, l’Ateneu fomentava la reducció de residus i la utilització de plàstic mitjançant algunes campanyes. El Mercat de Pagès, neix i es manté per la necessitat de promoure el consum responsable, l’estalvi energètic, el producte ecològic i la proximitat. És cert que tenim botigues que ja incorporen alguns d’aquests valors però consideràvem que com a entitat havíem d’implicar-nos-hi facilitant la relació del consumidor amb el productor. El darrer pas, el projecte dels horts, és una forma d’apoderar els santcugatencs a tenir un hort propi per a l’autoconsum ecològic.

Neix d’una reflexió interna?

– Sí, i també de la petició per part de la població en general. És així com neix la idea i sent flexibles per ampliar les potes d’actuació.

Són projectes de l’Ateneu però cap dels tres es fa a l’edifici de l’entitat.

– Exacte. Intentem visualitzar a través de les xarxes i amb cartells que són projectes de l’Ateneu. És cert, però, que quan fèiem el mercat de pagès a la plaça Pep Ventura es veia més clarament que era un projecte nostre, però el vam haver de canviar per qüestions d’higiene –per la sorra– i per l’espai. A la plaça Pere San potser és més difícil fer veure que el projecte és de l’Ateneu tot i que sempre intentem que els paradistes ho fessin saber, portessin un davantal de l’entitat i tinguéssim pancartes.

En el mercat de segona mà és més clar perquè les inscripcions passen per aquí i els paradistes ho expliquen. Els horts són una cessió del terreny de l’Ajuntament i això fa que tampoc sigui clar del tot. De fet, hi ha socis dels horts que es comprometen més enllà i n’hi ha d’altres que no. És un dels reptes, fer veure que tots aquests projectes formen part de l’Ateneu.

Us vau presentar a les dues convocatòries de l’Ajuntament per accedir a tenir horts urbans i en totes dues vau aconseguir un terreny. Així que ara teniu dues parcel·les d’horts urbans al carrer Amposta. Com valoreu l’experiència?

– Sí, el programa Cultiva’t de l’Ajuntament ha permès la creació de molts horts urbans a tota la ciutat. El nostre terreny és dels més grans, uns 1.900 metres quadrats. Ha tingut molt èxit perquè hem fet un sorteig i la gent ha respost molt, tenim llista d’espera de més de 60 persones. Estem contents també per la comunicació bidireccional que segueix havent amb l’Ajuntament per fer seguiment del projecte.

Aconseguim avançar més perquè ens hem reunit tots els horts urbans i comunitaris de la ciutat per fer una xarxa per evitar treballar com horts separats. Això ens permet compartir el transport, les formacions i les despeses de material. És un pas endavant en el foment de l’autoconsum.

Teniu algun hort comunitari?

– Quan vam començar eren quasi tots horts propis excepte unes tres parcel·les d’hort comunitari però ara per ara no funciona. De moment, des de la perspectiva comunitària, col·laboren molt entre ells, a més, funcionen els treballs com la neteja, la plantació als marges i les comissions. És una feina a fer a poc a poc, com ha passat amb l’assemblea, on cada vegada hi participa més gent.

I els mercats?

– Totes les propostes de l’EcoAteneu estan vives i van canviant. La que més canvis ha tingut és la del mercat de segona mà perquè el mercat de pagès depèn més dels productors. En el cas del mercat de pagès busquem apoderar els productors i posar en valor que no hi ha intermediaris, tots són productors o artesans. Per això rebutgem la participació de botigues i distribuïdors. Quan vas al mercat, saps que els paradistes tenen el control de la terra, de l’aigua, del transport i del producte, ningú influencia en les seves decisions.

Com es trien?

– Tenim el projecte explicat a internet i en la guia d’operadors del CCPAE, una base de dades. Ens fan propostes o en busquem i els convidem a tenir durant un mercat un temps una parada convidada. Si veuen que els hi convé, poden seguir. Molts productors ens contacten directament i mantenim el contacte en assemblees per veure l’oferta de productes i si cal incorporar més parades. Ara mateix, per exemple, debatem si incorporar més productors de Collserola però hem de veure si és factible perquè tenim dues parades de fruita i verdura. Quan vaig al mercat, m’expliquen com els va i si creuen que fa falta alguna parada nova.

L’objectiu és pagar un preu just al productor i tenir un preu econòmic per al client. Sembla que de vegades això és contradictori però no ho és. Comprar al mercat de pagès és més econòmic que molts supermercats i botigues eco.

Us en sortiu en la comunicació de la part més política, la reivindicació de la sostenibilitat?

– Al principi era més fàcil perquè ens diferenciàvem de tot. Ara, però, la moda ha portat molts productes eco als supermercats i molta gent, per comoditat, compra allà. Es pot arribar a comparar el que es fa al mercat de pagès amb els productes ecològics dels supermercats. El més important del mercat, però, és que saps d’on venen els productes, que pots provar-los i tocar-los i que no hi ha envasos. Tenim el repte de visualitzar encara més aquesta vessant. Pels números que em passen els paradistes, crec que encara podem donar-li més força.

Tot i així, ha anat creixent i a cada mercat de pagès hi acudeix molta gent a comprar.

– Sí, i tant! Hi ha paradistes que m’han dit que abans venien amb el cotxe i ara necessiten dues furgonetes per portar tot el producte. I això s’ha de posar en valor, el productor ho acaba de collir i ha de venir amb el seu transport.

Algun projecte de futur?

– Al principi de l’EcoAteneu acompanyàvem les iniciatives d’alguns tallers per fomentar la perspectiva ecològica, com ara com fer un compostador, tallers d’energia renovable, joguines... Això s’ha perdut i ara, seguint aquesta lògica, volem fomentar tancar el cercle, és a dir, el productor planta el producte, el cull, el ven però després aquest producte l’hem de saber cuinar. Ja a la Festa Major vam convidar a l’Anna de Pablo, una xef que ens fes cuina de mercat, i volem seguir amb aquesta idea, portar cuiners i cuineres que comprin i cuinin allà per mostrar altres opcions.

També és molt important la reducció de plàstic i posar en valor el mercat com un espai on aprendre i compartir. És un lloc a passejar i gaudir a un lloc emblemàtic de la ciutat. Tot el que estem dient s’encabeix a una sola plaça! A partir d’aquí, totes les idees i propostes són ben rebudes. Així que el 15 i 22 de desembre qui vulgui pot venir a la plaça Pere San i sorprendre la família, amb ingredients de qualitat, en els dinars de Nadal.

Notícies relacionades