Blogs

No són els pressupostos més socials per a Sant Cugat

Els pressupostos presentats per PDECAT demostren l’interès que realment tenia el govern de fer política i sobretot unes polítiques socials. Aquests han estat consensuats només entre algunes forces polítiques i amb una línia molt clara. Molt poc ambiciosos, tot i que diguin que són els més socials de la història de Sant Cugat, l’augment de la partida de serveis socials vagi en detriment d’altres serveis bàsics:

- Una mala previsió en matèria d’habitatge, tirant enrere la proposta que es feia des del govern central.

Operació: seguretat Valldoreix

Dimarts passat, dia 12 de febrer, se'ns va convocar des del govern de l'EMD per assistir a una reunió informativa sobre seguretat a la sala de plens.

No tenia intenció d'escriure un article pensant que seria contraproduent, però després d'escoltar la informació que ens van donar crec que és molt probable que els lladres siguin més experts en mesures de seguretat que tots nosaltres junts, així que aquest article no es pot considerar un arxiu protegit per contenir informació confidencial.

Assistents a l'acte: veïns dels barris del Monmany, Regadiu i les Bobines.

Una trucada, perduda?

De tant en tant rebo missatges o trucades que no sé com respondre, o sí ho sé, però no m’hi atreveixo o no trobo el moment per fer-ho. Són preses de contacte que queden a l’aire, en suspensió, a l’espera de resposta, a l’espera d’atenció. I el remordiment o la consciència em sobrevolen igualment, recordant-me que en un moment o altre, tard o d’hora, hauré d’afrontar el seu missatge.

Terrassa panoràmica

Deu haver-hi pocs establiments que, en un espai relativament reduït, puguin acollir alhora un públic tan divers com la terrassa del Cafè Bar Catalunya de Sant Cugat. L’emblemàtic establiment de la plaça de Lluís Millet, davant de l’estació, respira alleujat ara que el Viena de Can Maristany ha tancat. Des de la seva ubicació privilegiada vigila de reüll el Nostrum i el Taco Taco amb la satisfacció de saber-se un referent.

La cara B del model de ciutat

Model de ciutat són aquelles paraules màgiques que, fins fa no molt, servien per glorificar els suposats èxits en la gestió de la ciutat per part del govern. Eren aquelles tres paraules que generaven una idea de Sant Cugat moderna, dinàmica, verda i tota una sèrie d’adjectius que podrien no voler dir res. A dia d’avui, però, aquesta idea trontolla, comença a esquerdar-se i, en segons quins àmbits, fa aigües.

La sala polivalent, els arbres i el bosc

Aquests últims dies ha estat notícia arran de l'aprovació dels pressupostos municipals la futura sala polivalent de la ciutat.

Sembla que el principal problema que està trobant aquesta sala és que no podrà ser inaugurada abans de les pròximes municipals de maig, i això està portant una mala estrella al projecte que no hi ha per on menjar-se'l.

Fer de mestre

La meva dona m'ha fet baixar de dalt d'una prestatgeria del meu estudi la capsa de documents i records sobre la meva jubilació. Ara ja fa deu anys que em vaig jubilar.

I, com que sóc tafaner de mena, he tornat a remirar escrits i fotografies dels meus antics alumnes. Alguns mig oblidats, altres encara presents.

Quan un ha estat mestre i ha fruit i ha fet gaudir els seus alumnes amb la feina, té aquest guany: que mires enrere amb satisfacció. Sobretot, quan trobes un antic alumne, ja adult i et recorda les bones estones passades.

No sóc teva, no som de ningú

Som dones i no únicament pel néixer.

I cada dona ens hem de saber i sentir dones plenament, malgrat els abusos, la violència i el domini i malgrat la desprotecció judicial i jurídica, perquè una violació ho serà sempre encara que es disfressi amb la paraula agressió. Hi ha moltes manades esperant que ens sentim petites.

Perquè és de bufetada que violin una dona i s’hagi de sentir dir que és ella l’estigma.

Queda tanta feina a fer. I el camí és doble, caminar en xarxa femenina i fomentar el poder individual de cada dona, en la seva vida.

Una mirada a l’oci nocturn de Sant Cugat amb la perspectiva de l’urbanisme feminista

Quan sents que al costat de casa teva una persona que podria ser la teva germana, la teva amiga o la teva veïna ha estat violada, l’angoixa que t’apareix a la boca de l’estómac no se’n va fàcilment. És una angoixa que et connecta, com a dona, amb una por que coneixes; la por de quan tornes a casa de nit i has de calcular quin és el camí més segur -que no el més curt: “Si vaig per aquí, em sentiré segura perquè sé que està il·luminat però no hi ha cap casa a prop”.

Singularitats creuades

El tren arriba a Sant Cugat ple a vessar. Plou molt. Ja ho deia en Raimon: Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. És hora punta i no queda ni un seient lliure. Per acabar-ho d’adobar, tres ciclistes pretenen penjar les seves andròmines brutes de fang al porta bicis. Mirades furtives, cops de colze dissimulats, empentes i renecs.

Pàgines

Subscribe to Blogs