Blogs

Cinc coses que he après de Sant Cugat

Quan per Nadal torne uns dies al meu poble natal i m’allunye –relativament perquè continue fent coses– durant un parell de setmanes de la feina, me n’adone de les coses que he après a Sant Cugat. Les diferències entre un poble i l’altre i, sobretot, entendre els motius de la fisonomia de cada municipi més enllà d’una simple comparació entre els dos obre els ulls respecte d’algunes qüestions que a ambdós llocs es viuen amb normalitat.

El poder de la generositat

La generositat, com l’amor, és una de les virtuts humanes que no poden faltar en el nou món que portem als nostres cors. Empatxats del cinisme de l’altruisme nadalenc a base de caritat sense qüestionar l’origen de les desigualtats aquest Nadal hem pogut veure una altra realitat.

L'emprenedoria d'elit

Persona jove, preferiblement de gènere masculí, ben vestida ja siga amb corbata o una camisa moderna i elegant amb el darrer botó per cordar, barba de dos dies, un micro d'aquells que s'enganxen a l'orella, passes lentes i suaus que acompanyen els gestos i una pantalla en què es projecta una presentació de diapositives controlada a distància tan al·legòrica com inútil.

Fets, no paraules. I menys aquestes.

Fa unes setmanes, l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, afirmava que el referèndum sobre la independència de Catalunya potser no es podria fer, que havíem de ser realistes. Més que realistes, el que ella i el seu partit volen dir és que hem de ser processistes, una estratègia que només els beneficia a ells i que va en contra d'assolir la independència d'aquesta part del país.

Aprendre a desaprendre

Estem a uns dies que acabi l'any i potser teniu llistes de bons propòsits o d'activitats que any darrere any anem postergant. Potser vosaltres us heu adonat ,com jo, que cal desaprendre i despendre's d'algunes coses que abans conformaven la vostra realitat, coses tangibles o no, aquell jersei a l'armari que fa tres anys que no us poseu o aquella idea que ja us resulta estranya...

El consumisme i les malalties mentals

Me’n recordo que un dia vaig sentir a un metge psiquiatra que per ser feliç havíem de ser pobres. A mi em va agradar la frase perquè jo he vist al meu voltant fins com per culpa del parné s’han destrossat persones i famílies senceres.

Pàgines