Blogs

I ara què?

Ja han passat més de 24hores de les eleccions més massives de la història de Catalunya, si comptem a partir de la transició espanyola. Alguns partits avui s’han despertat amb ressaca després de la festa grossa d’ahir. En canvi d’altres no han pogut aclucar l’ull en tota la nit pensant en quina part de l’estratègia electoral i comunicativa ha fallat.

Nada más que alegar señoría

Sin ánimo de realizar un artículo rimbombante y pedante quiero constatar mi desacuerdo total y absoluto con la impunidad otorgada de manera tan cruel y burlona para con los que somos las víctimas de un sistema de justicia generalmente cutre y mal montado, pero en mi opinión la gente que lo compone tiene buenas intenciones y por ello, sé y me consta personalmente que trabajan duro para mejorar el sistema de justicia y que este preste a quién lo precise una mejor asistencia.

Molt més que unes eleccions

Aquest diumenge hem tingut unes eleccions crucials per a la història del nostre país. Unes eleccions on els catalans no només érem cridats a escollir el nou parlament, sinó on també escollíem si estàvem o no a favor d'iniciar un procés cap a la independència.

A participar!

Com deia ahir el meu company Jordi Pascual a la seva columna d’opinió ‘Sense demanar el vot per ningú’, doncs no ho faré. Alguns mitjans, en boca dels seus editorials, ho han fet explícitament. Nosaltres no ho farem. Tothom és lliure de votar allò que vulgui. Però sí que us convido a participar.

El fantasma de Weimar i la victòria de Syriza

Rarament la història es repeteix i les comparacions sempre són odioses, inexactes i borroses. Tot i així de vegades és possible veure certes paràboles, és a dir, certes situacions que tot i no ser exactes repeteixen tendències en contextos diferents. Es fa inevitable comparar l'Atenes actual amb la turbulenta Berlín dels anys vint del segle passat.

Independència i emigració: el cas d’Eritrea

Aquests dies és impossible esborrar-se dels ulls les dues marxes de centenars de milers (o milions) de persones: el sirians travessant Europa fugint de la guerra  i topant contra les fronteres, i els catalans avançant per la independència (arribarà mai?) per la Meridiana. No sembla haver-hi cap relació entre les dues visions. Però se m'acut explicar-vos un cas en què la independència d'un país i l'emigració massiva dels seus habitants van de la mà. 

Ple(na campanya)

A ningú s'escapa que la política fa estranys companys de llit. Els artefactes de Junts pel Sí i de Catalunya sí que es pot, els posicionaments a favor o en contra de la independència, polítiques redistributives o altres afers ideològics són centrals en campanya. Això es veurà al Ple de dilluns amb una mena de pacte de no agressió per evitar desestabilitzar pactes a nivell local i centrar el debat polític en el 27S.

Pàgines

Subscribe to Blogs