Blogs

El populisme de Ciutadans

Aquest dilluns hi ha ple municipal. I Ciutadans presenta un moció que segur que portarà cua. No és una proposta forassenyada ni radical però en canvi quan li demanes l’opinió a la majoria de representants dels partits adversaris et responen que és una proposta “populista”, que la fan “de cara a la galeria”, que “això no es pot votar”, però “no has vist com està escrita?”.

Cases d’acollida

En el Cau Amic, com en moltes protectores, una de les tasques més importants que realitzen els voluntaris es la de fer de casa d'acollida. Consisteix en tenir un gos/gat a casa durant el període de temps que necessita per refer-se de la seva malaltia o problemes de conducta . Els motius per portar un animal d'acollida poden ser molt diferents, post operatoris, alguna malaltia que requereixi atencions especials, a vegades el zel  de les gosses que pot provocar alguna baralla en el refugi o també per problemes de comportament (pors, agressivitat, etc)

Transsexualitats

Fa unes setmanes ens vam despertar amb la notícia sobre la mort de l’Alan, un noi de 17 anys transsexual que s’havia suïcidat per haver patit assetjament escolar en diversos centres educatius. M’agradaria fer una reflexió sobre la transfòbia i l’assetjament escolar, dues coses diferents però lligades i relacionades en aquest cas

Win win

Hi ha un terme en tota negociació que expressa quan s’arriba al moment en que totes les parts han cedit una mica i s’arriba a un pacte que els beneficia a tots, sense guanyadors ni perdedors; es el “win win”; tothom guanya.

Mas fa el pas

Ahir dissabte vaig llegir una piulada divertida, enmig de la desesperació de bona part del país, en la que s’animava a les parts negociadores de l’acord d’investidura, que avui es vota al Parlament, com si s’estigués assistint a un part. Efectivament ha estat dolorós, no tan llarg això sí, però s’ha patit. I patirem segurament. De moment ja ha hagut danys col·laterals de l’acord, el que s’anomena en qualsevol acord polític cessions.

Neoliberals trotskistes post-TINA

El senyor Xavi Coral estava calmat, com sempre. Els espectadors començaven a comentar la jugada via Twitter. Mas iniciava el monòleg. De sobte, el president en funcions va saltar per desempallegar-se de l'etiqueta neoliberal –oda al TINA [There is not alternative / No hi ha alternativa (al neoliberalisme)]– i, de passada, pegar un carxot metafòric a tots els partits que es van il·lusionar amb l'arribada de Tsipras al poder a Grècia.

Cases buides

D’un temps ençà veig a Valldoreix cada cop més cases abandonades. Els propietaris han marxat o s’han mort i els fills ja tenen la seva vida organitzada i encara no s’han posat d’acord què volen fer amb ella. O bé estan esperant que surti un comprador. Amb aquesta crisi que no acaba de marxar, de compradors no en surten gaires.

Pàgines

Subscribe to Blogs