En el nostre món occidental tenim legalment garantida la llibertat d’expressió que ens serveix per expressar i dir allò que pensem i sentim públicament, així com ho fem en la vida privada. I és en aquesta comparació, en aquest paral·lelisme, on trobem alguna resposta als diversos malestars que s’han creat darrerament amb motiu de manifestacions públiques de tipus artístic i humorístic.
“Exercir una oposició responsable i arribar a acords puntuals”. Aquesta va ser la decisió final de l’assemblea extraordinària d’ERC celebrada el passat 22 de febrer. El grup municipal s’havia de posicionar a favor o en contra d’iniciar converses amb Convergència.
Ple rere ple assistim a pèrdues de temps difícilment calculables, on en comptes de parlar de com millorar la ciutat i la vida de cadascun dels santcugatencs es decideix dedicar una enorme quantitat de temps a temes que des de la nostra realitat consistorial no ens pertoquen i no en tenim competència.
Tres mesos després de la mort del dictador, el Front Polisari proclamava la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Aquesta era la resposta dels sahrauís a l’ocupació de les tropes marroquines i, amb menys importància, de les mauritanes, de la colònia espanyola del Sàhara Occidental, deixada de banda per la “potència administradora”, títol que encara avui conserva.
[Escena 1]
Dissabte al matí. Xurreria a prop del Mercat de Serraperera (Cerdanyola). Un xiquet i sa mare prenen mitja dotzena de porres asseguts a una taula. Mentre, a la barra una senyora parla amb la propietària del local i pega glops al cafè acabat de fer:
L’esperit de Varoufakis recorre Europa de nord a sud. Aquest divendres es va fer a Madrid una històrica cimera europea per teixir una alternativa democràtica i popular. Els dies 19, 20 i 21 de febrer van ser una posada en escena per avançar cap una confluència de moviments socials i projectes polítics emancipadors.
En molts moments de la vida les persones ens qüestionem si serem capaços d'aconseguir una cosa, o si podrem aconseguir allò que realment volem.
Al voltant de les 9 del matí, ahir 22 de febrer, s’obrien les portes del Mobile World Congress. Amb una previsió de més de 95.000 assistents i 4.000 periodistes acreditats és una de les activitats que acull la ciutat de Barcelona amb més mobilitat en pocs dies. Però tranquils, no he vingut per escriure una nova i enèsima reflexió sobre el MWC, sinó sobre com la tecnologia influència les relacions socials.
Fa poc em van convidar a formar part de un nou grup que s’ha format a Sant Cugat per a reunir a tots els defensors del benestar animal. El passat divendres vaig tenir l’oportunitat d’assistir per primer cop a una de les reunions que es realitzen, de manera setmanal, a la Casa de Cultura.
A Sant Cugat tenim el teatre més petit de Catalunya, o potser ja no?. Fins aquest divendres al carrer Hospital hi havia un petit espai on es feien realitat els somnis dels més petits amb els espectacles setmanals de titelles de Can Ninot, de la Companyia d’en Tian Cusidó. Ara fa 5 anys que va començar aquesta aventura de forma humil però molt digne i original.
