Blogs

Disseny, qualitat i deixalles

A casa dels meus pares, que també era la meva, hi havia una sèrie d'objectes que sempre havien estat allà. Eren atuells entranyables que configuraven el meu paisatge familiar. Inclús, quan tornava, després d'abandonar el niu familiar, els anava a buscar i estaven allà, com si s'haguessin estat esperant tota la meva absència. L'escriptori de persiana del meu pare, l'armari Rovi del lavabo, les copes a la vitrina del menjador...

La madrastra ( una rondalla per a grans i petits...)

Quan va néixer i li van posar Europa, era molt maca, de galtes rodones i somriure obert. En créixer i començar a viure com una jove, es va vestir amb uns quants vestits guardats de feia temps que duien etiquetes clares: igualtat, llibertat, fraternitat. Diuen que elles van salvar el mon dels grans desastres, de les catastròfiques experiències anteriors. Esperançada, confiada en la vida, disposada a ajudar els més indefensos va treballar de valent. Tothom desitjava seure a la seva taula, compartir el menjar, les discussions.

Nit i Dia, diferent però amb tics comuns

Televisió de Catalunya, actors de la casa, producció catalana, prime time, patrocini d’Estrella Damm i producció de Mediapro. Tots els ingredients perquè la sèrie Nit i Dia es convertís en una producció més de la corporació que tindria audiència però que no la tornaria boja.

Fins quan?

Quan t'assembles a països com Nigèria o Kenia pots estar-hi molt orgullós, si la causa és per assimilació amb la seva esplèndida fauna o els seus paisatges de la sabana, o pots estar-hi menys si són els termes econòmics els motius d'aquesta afinitat.

Sant Cugat se’n va de marxa

Mentre una part de la població de Sant Cugat farà una estona que s’haurà posat al llit, un 2% se’n anirà literalment de marxa a les nou del matí. I és que avui amics i amigues és el dia. Un dels dies més esperats de l’any. El dia de la Marxa Infantil de la regularitat que, des de fa 58 anys, organitza de forma meticulosa el Club Muntanyenc.

Visquen els gitanos

Sí, hi ha gitanos que roben, que porten navalla, que trafiquen, que són violents... Hi ha suecs alts, rossos i d'ulls blaus que també. Si ens descuidem, hi ha catalans purs –descendents de la Moreneta– que també. Fins i tot hi ha alguns que roben i trafiquen sense necessitat de navalla ni violència física. Amb un càrrec públic potent o una gran empresa al seu servei tenen prou.

Cani Cursa 2016

El proper 24 d´abril Jardiland i el Cau Amic  es tornen a trobar per  a col·laborar en  un altre esdeveniment: la 2ª  cani-cursa popular de Sant Cugat. Volem que sigui una passejada/cursa on tan professionals del mon de les cani-curses, com aficionats i també famílies senceres, per què no!, hi puguin participar, on tothom que tingui gos pugui apuntar-s'hi. 

Hola sóc la Marina

Hola, sóc la Marina, tinc trastorn Límit de la Personalitat, però no és la meva etiqueta, només és un diagnòstic, com la grip. I en lloc d’odiar-lo, ara el considero el meu amic. Per què? Perquè gràcies a ell vaig aprendre a viure, va ser el meu “despertar”. Com a tu, em passen coses, penso massa, m’angoixo, sento dolor al pit i totes aquestes coses que tu i jo sabem.

Estrès: amic o enemic?

Tots en algun moment de la nostra vida patim situacions d’estrès en diferents graus i en petits o llargs períodes de temps. Sempre vivim aquestes situacions des d’una perspectiva negativa: quan ens imaginem una persona estressada mai és una imatge d’una persona feliç, tot el contrari, sempre ens ve al cap una persona angoixada, que no té temps o que està passant un moment complicat a la seva vida.

Pàgines

Subscribe to Blogs