Susanna Casta

Fill dels nostres temps i dels nostres polítics, Vox ha nascut

Es va començar a engendrar a Catalunya, amb ADN convergent. L'estupidesa dels nous independentistes, les seves burles a l'Estat, la seva absurda ceguesa quan es van obstinar a no veure que una part important del poble català no cavalcava amb ells cap a la daurada república va ser el principi, l'òvul on es va gestar el resultat de les passades eleccions andaluses. Fa deu anys la nova modalitat de fer política es saltava les línies vermelles i les deixava enrere bombardejant els carrers amb eslògans falsos.

Valldoreix, lloc privilegiat?

Fa més de 20 anys que visc a Valldoreix i he vist com el poble es transformava poc a poc però sense perdre mai aquesta identitat pròpia i moltes vegades incomprensible per als que no hem crescut aquí. A Valldoreix, a diferència d'altres llocs, no es va especular massa amb la terra, als terrenys lliures es construïen cases unifamiliars per acollir l'allau de forans que arribaven buscant la pau i tranquil·litat que no gaudien en altres llocs més poblats.

Els indults

És la nova paraula de moda, l’indult. A mi personalment aquesta paraula em recorda a l’època medieval, però no, l’hem arrossegat fins el segle XXI com una despulla dels inicis de la nostra història monàrquica.

Transparència

L’altre dia, llegint articles de diferents diaris, em vaig topar amb una dada que em va deixar desagradablement sorpresa, a l’Estat Espanyol inclosos els Parlaments Autonòmics, el Senado, el Parlamento i las Cortes Conjuntas els partís polítics reben unes subvencions d’uns 500 milions d‘euros anuals, sense incloure els assessors i els ajuts per a les eleccions. I no estic parlant del que cobren els parlamentaris, sinó dels diners que s’emporten els partits polítics de les arques públiques. És una dada feridora i més si pensem en tot el que manca a la nostra societat.

Pau i amor i odi visceral

Corria l’any 1967 quan al parc Golden Gate de San Francisco, John Philips del grup The Mamas and the Papas va fer estellar a la multitud amb la cançó “San Francisco”. Va ser un 14 de gener quan és va iniciar el preludi del que seria el moviment Hippy amb cançons tan icòniques com aquesta. Recordo com el meu germà la posava al seu tocadiscos i me la traduïa poc a poc per fer entendre a una mocosa de quatre anys allò de l’amor i la pau que ens arribava de tan lluny.

Candidatus

Candidato procede del latín candidatus ‘el que viste de blanco’, derivado del verbo candere ‘ser blanco’, ‘brillar intensamente’, voz con la que se designaba en Roma a quienes se presentaban como aspirantes a cargos públicos. En el ritual político romano, los candidatos debían cambiar su habitual toga por una túnica blanca (candida) con la que se exhibían públicamente para manifestar la pureza y la honradez esperables en los hombres públicos.

L'idioma: arma de destrucció massiva

L’última setmana d’agost l’he passada a Galícia. Terra de bruma i misteri, terra de Pazos solitaris i màgics, de Hórreos sorprenents i platges de sorres blanques per perdre’t caminat cap a l’infinit i l'Atlàntic, que amb les seves aigües fredes i d’un turquesa rabiós, ens alleujava la calor d’un sol que no perdona. De bon vi i bones viandes, marisc deliciós i les tartas de Santiago que es desfeien a la boca amb un fort sabor d’ametlla. I he escoltat la música celta amb un entorn encisador, un meravellós claustre d’un monestir de Santiago.

Una tarda plena d'errors

Estic en un del milers aeroports que hi ha disseminats arreu del món després d’uns quants dies, cinc només cinc, de desconnexió total. Durant el viatge no tenia wifi i vaig posar mòbil en mode avió.

Pau i tranquil·litat.

Però en arribar al aeroport vaig buscar ràpidament la xarxa gratuïta de wifi i asseguda en una butaca incòmoda, segur que més d’un s’ha passat un parell d’hores en aquestes butaques diabòliques esperant per un vol, em connecto i obro el Twitter.

Justícia i venjança

Aquests dies he sentit de tot en els mitjans de comunicació. En quan va sortir la sentència de l'excarceració de la Manada tot periodista que es preués va tenir una opinió al respecte i més o menys totes eren coincidents. Els polítics també ho van fer, posant el seu granet de sorra com cagadetes de colom.

Pàgines

Subscribe to Susanna Casta