Susanna Casta

Operació: seguretat Valldoreix

Dimarts passat, dia 12 de febrer, se'ns va convocar des del govern de l'EMD per assistir a una reunió informativa sobre seguretat a la sala de plens.

No tenia intenció d'escriure un article pensant que seria contraproduent, però després d'escoltar la informació que ens van donar crec que és molt probable que els lladres siguin més experts en mesures de seguretat que tots nosaltres junts, així que aquest article no es pot considerar un arxiu protegit per contenir informació confidencial.

Assistents a l'acte: veïns dels barris del Monmany, Regadiu i les Bobines.

L'assistència al Ple

Torno una altra vegada a l’Audiència pública de l'Ajuntament de Sant Cugat, és dilluns i són les vuit del vespre, fora és fosc i fa fred. La sala està plena de gent, uns asseguts i uns altres en peu, l'ambient és dens però s'agraeix la caloreta. Com he dit no és la primera vegada que vinc i suposo que no serà l'última, la diferència radica que abans ho feia per una pseudoobligació mal entesa i ara ho faig per necessitat.

El vigilant local a l'EMD

Crec que tots els habitants de Valldoreix hem llegit l’article de La Vanguardia que diu que els robatoris a Sant Cugat han baixat, però mira per on a Valldoreix han pujat. La dada és sorprenent i no sé quina màquina de calcular han utilitzat perquè amb una pujada d’un 81% a Valldoreix és matemàticament impossible que els robatoris a tot el municipi hagin baixat.

Fet amb el dit

L’altre dia vaig estar llegint la ley de la profesionalización de la alta dirección de las administraciones públicas o llei en contra dels dedazos, esperant que de veritat algú hagés inventat un mètode democràtic i legal per evitar que quan un partit guanya unes eleccions, qualsevol elecció a qualsevol lloc d’Espanya, aquest partit trufi, amb els seus fidels, els llocs més rellevants de l´administració pública i del sector empresarial públic lligat al govern.

Bon Nadal… Lalalalalala

Avui és Nadal... ei sí, felicitats! Estic intentant crear un ambient festiu i nadalenc tirant serpentines, bufant pel espanta-sogres i donant saltirons ridículs. Per què li diran espanta-sogres? Mira que és un nom lleig i mal intencionat. Jo m’estimo molt a la meva sogra, seria incapaç de matar-la i menys amb un xurro inflable.

Fill dels nostres temps i dels nostres polítics, Vox ha nascut

Es va començar a engendrar a Catalunya, amb ADN convergent. L'estupidesa dels nous independentistes, les seves burles a l'Estat, la seva absurda ceguesa quan es van obstinar a no veure que una part important del poble català no cavalcava amb ells cap a la daurada república va ser el principi, l'òvul on es va gestar el resultat de les passades eleccions andaluses. Fa deu anys la nova modalitat de fer política es saltava les línies vermelles i les deixava enrere bombardejant els carrers amb eslògans falsos.

Valldoreix, lloc privilegiat?

Fa més de 20 anys que visc a Valldoreix i he vist com el poble es transformava poc a poc però sense perdre mai aquesta identitat pròpia i moltes vegades incomprensible per als que no hem crescut aquí. A Valldoreix, a diferència d'altres llocs, no es va especular massa amb la terra, als terrenys lliures es construïen cases unifamiliars per acollir l'allau de forans que arribaven buscant la pau i tranquil·litat que no gaudien en altres llocs més poblats.

Els indults

És la nova paraula de moda, l’indult. A mi personalment aquesta paraula em recorda a l’època medieval, però no, l’hem arrossegat fins el segle XXI com una despulla dels inicis de la nostra història monàrquica.

Transparència

L’altre dia, llegint articles de diferents diaris, em vaig topar amb una dada que em va deixar desagradablement sorpresa, a l’Estat Espanyol inclosos els Parlaments Autonòmics, el Senado, el Parlamento i las Cortes Conjuntas els partís polítics reben unes subvencions d’uns 500 milions d‘euros anuals, sense incloure els assessors i els ajuts per a les eleccions. I no estic parlant del que cobren els parlamentaris, sinó dels diners que s’emporten els partits polítics de les arques públiques. És una dada feridora i més si pensem en tot el que manca a la nostra societat.

Pau i amor i odi visceral

Corria l’any 1967 quan al parc Golden Gate de San Francisco, John Philips del grup The Mamas and the Papas va fer estellar a la multitud amb la cançó “San Francisco”. Va ser un 14 de gener quan és va iniciar el preludi del que seria el moviment Hippy amb cançons tan icòniques com aquesta. Recordo com el meu germà la posava al seu tocadiscos i me la traduïa poc a poc per fer entendre a una mocosa de quatre anys allò de l’amor i la pau que ens arribava de tan lluny.

Pàgines

Subscribe to Susanna Casta