La transgressió ruixada de sang

Hi ha sèries i pel·lícules que marquen la diferència per petits detalls; i són aquests els que ens mantenen amb la boca oberta durant el visionat d’una producció. Cada vegada és més palpable com les sèries britàniques sobrepassen les nord-americanes per originalitat però, sobretot, per no tenir tabús culturals. I si hi ha una sèrie que podem dir que no es talla un pèl és Utopia.

Emesa el 2013 a Channel 4, Dennis Kelly (Spooks, Pulling) parteix d’una premissa amb un desenvolupament transparent i un objectiu final ben clar: un grup d’estranys personatges posseeixen parts d’una novel·la gràfica escrita per un geni psicòtic, anomenada “Els Experiments d’Utopia”, de la qual es rumoreja que prediu els pitjors desastres del segle. Per aquest valor, una misteriosa organització anomenada The Network en persegueix la possessió, submergint els protagonistes en un veritable malson. Amb un ritme frenètic, la trama es va complicant amb guions que caminen per si sols i una renovació episodi rere episodi a mesura que descobrim els misteris del còmic i quines són les veritables regles del joc.

Si bé la trama s’empobreix a la segona temporada, Utopia es caracteritza per una qualitat tècnica exquisida que manté el llistó molt alt durant l’entrega. Una fotografia particular però minuciosa crea una atmosfera única, donant llum a localitzacions increïblement perfectes, que aparentment haurien d’estar tacades de sang. Perquè si d’una cosa no se n’amaga la sèrie, és de la violència explícita. La sang, esquitxada pràcticament als nostres ulls, destaca amb un vermell viu en un fons on predominen els colors saturats, especialment un groc llampant que ens farà restar incòmodes i no evitarà que ens quedin gravats certs fotogrames. Al més pur estil Tarantino, més d’una escena ens farà apartar la cara de la pantalla, però no serà suficient perquè ens redrecem per saber com continua la trepidant història. I és que fins i tot en això va resultar transgressora, en incloure un salvatge tiroteig a una escola en un episodi emès poques setmanes després de la massacre de l’escola americana de Newton. Al Regne Unit van al·lucinar i als EEUU s’indignaren, motiu per l’emissió de la segona part va ser controvertida. 

Però a aquests ingredients falta l’acabat final per a què l’obra tingui sentit i consistència. L’actuació d’un elenc prou desconegut i peculiar aporta un sentit coherent, destacant a Fiona O'Shaughnessy com a Jessica Hyde, una reclusa socialment maldestre que sembla ser la resposta a tots els misteris que envolten el còmic, perseguida per l’assassí sense escrúpols Arby (Neil Maskell), un psicòpata que deambula a cada escena amb la boca mitja oberta i amb una sang freda que cala els ossos. Per a un acabat perfecte, una música electrònica i percussió casen amb el diàleg a la perfecció, dibuixant una harmonia incessant, amb un muntatge dinàmic i efectiu que no permet que la màquina s’alenteixi en cap moment, lligant tot els caps que faltaven per tancar.

Amb el merescut títol de ficció més original de l’any 2013 (junt amb Dates, també de Channel 4), Utopia es va fer un lloc a les sèries de culte dels últims anys. Dues temporades més que atrevides no foren suficient per aconseguir una tercera entrega, però la petjada que va deixar és difícil d’oblidar. Per si no fos suficient, la crítica social que abasta la sèrie és fortíssima, en un món orwel·lià superpoblat on el control de les nostres vides ja no depèn de nosaltres i les multinacionals porten les regnes del planeta. En una era on la diferència és la clau, sense dubte aquesta és una d’aquelles afortunades produccions que no deixaran indiferent a ningú i que ofereix alguna cosa mai vista fins ara.

Sergi de la Cruz, apassionat serièfil, membre de l'Esplai Sarau i músic als Grabals dels Castellers de Sant Cugat

Categoria: 

Notícies relacionades