Top 7 sèries de parla no anglesa

La globalització és una arma de doble fulla. Per una banda, ha permès la lliure circulació de recursos en diferents àmbits, des del mercantil fins al social. Però per altra banda, l’evangelització del capitalisme i el lliure mercat entre els diferents estats està condemnant a cultures minoritàries o en vies de desenvolupament. L’estat de la qüestió també s’ha traslladat a les sèries. La dècada passada costava déu i ajuda poder veure produccions estrangeres de qualitat sense haver de perdre les celles i la son davant del televisor. Gràcies al boom televisiu dels últims anys i la possibilitat actual de gaudir de continguts a través de la xarxa de xarxes a preus força assequibles (tot sigui dit), ens hem convertit en consumidors cada vegada més exigents i assedegats de produccions diverses i de qualitat.

La vasta producció americana i britànica (que duen a terme una xacra prou important en els seus propis països) ja no ens omple, i fins i tot s’ha convertit en un producte repetitiu i formulari on costa trobar allò que el nostre ull crític consideri digne de menció. Encara que en menor percentatge, hi ha un elevat número de produccions d’arreu del món que podrien estar entre les més lloades si no fos pel torrent d’informació diari aclaparador que rebem. En aquest article repassaré aquests títols rellevants de parla no anglesa, fent un viatge per diferents continents i gèneres per mostrar així la riquesa del panorama serièfil actual. 

BRON/BROEN (Dinamarca/Suècia)

Un cadàver es troba de matinada a la frontera entre Dinamarca i Suècia, concretament al famós pont d’Öresund que uneix els estats. Aquesta estranya troballa obliga a dos detectius d’ambdós països amb personalitats completament oposades a treballar junts per resoldre l’entramat de tot plegat. Una atmosfera grisa i tèrbola envolta les ciutats de Malmö i Copenhaguen, acompanyades d’un ritme argumental pausat però amb sacsejos puntuals suficients per mantenir a l’espectador atent al llarg de l’entrega. Sense dubte, una de les responsables que espectadors de tot el món contemplin amb admiració les ficcions criminals nòrdiques.

Gràcies als famosos precedents de la literatura nòrdica, els creadors escandinaus s’han especialitzat en aquest gènere, aconseguint que altres produccions mundials intentin fer-los ombra amb la creació de remakes, com l’americana The Bridge o la francobritànica The Bridge, que ni de bon tros ho aconsegueixen. Amb altres títols com Forbrydelsen, Jordskott o Fortitude, l’exportació a altres països ha crescut exponencialment en els últims anys. Sense anar més lluny, Bron/Broen és una de les sèries més exportades dels últims anys, emetent-se a 174 països d’arreu del món. Aquí la trobarem a Netflix, encara que 8TV també ha apostat per la seva emissió des de finals d’abril.

ÄKTA MÄNNISKOR (Suècia)

El gènere de la ciència ficció és, actualment, ple d’exemples i contribucions que beuen del llegat d’Isaac Asimov i les tres lleis de la robòtica que va proposar als seus relats. Real Humans ho porta un pas més enllà i planteja noves qüestions fins ara inversemblants: És legítim un mercat negre de robots? Pot tenir un humà relacions sexuals amb el seu robot domèstic? I casar-s’hi? El duel entre un grup de robots autònoms que lluiten per la seva llibertat i un altre que es nega a que els robots formin part de les seves vides teixeix el fil argumental de la sèrie sueca.

Els hubots (acrònim de humans i robots) increïblement interpretats per actors reals no s’assemblen a res vist fins ara ni a la televisió ni al cinema. Amb versemblança humana però sense expressió facial, moviments pocs naturals i ni tan sols parpellejar, la producció manté una intriga característica de les sèries nòrdiques malgrat la crueltat amb la que es viuen certes escenes, fent-nos plantejar així el debat moral sobre la relació que, en un futur proper, podríem tenir amb els robots.

EL MINISTERIO DEL TIEMPO (Espanya)

Un ministeri secret del govern s’ocupa de mantenir la història d’Espanya intacta des de l’època dels Reis Catòlics; enfrontant-se a organitzacions internacionals i altres personatges malvats que pretenen canviar el curs del temps. Després de nombrosos fracassos, Televisió Espanyola va apostar per aquesta producció de ciència ficció que desborda qualitat i originalitat a parts iguals, un mèrit molt merescut tenint en compte els ajustats pressupostos amb que compten els creadors nacionals.

Amb bones trames, acció i humor impagable, la creació dels germans Olivares s’ha posat molts espectadors a la butxaca, que esperen amb candeletes l’estrena de la 3a entrega. A part de distreure’ns  amb els viatgers per les portes del temps, l’evolució del personatges protagonistes i secundaris aporta una profunditat única a la sèrie, fugint així del simplisme d’altres ficcions que havien passejat per la graella de La 1. La visita als esdeveniments històrics més rellevants i l’aparició de personatges emblemàtics (alguns treballadors del ministeri) com Lope de Vega, Diego Velázquez o el Lazarillo de Tormes ens convida a endinsar-nos en aquesta arriscada aventura fent un repàs molt didàctic per la rica i diversa història espanyola des de l’època medieval fins a l’actualitat. La podreu trobar fàcilment a la carta del web d'RTVE.

LES REVENANTS (França)

A Annecy, un idíl·lic poblet francès dels Alps, comencen a aparèixer d’un dia a l’altre persones que havien mort anys enrere en circumstàncies diverses. Els cadàvers que retornen no són zombies, no pateixen putrefacció, no són conscients de la seva mort i han retornat al món dels vius físicament tal com van morir.

Amb aquest trencament del gènere clàssic, som convidats a pujar a la muntanya russa d’emocions que pateixen els familiars al veure els seus tornar a la vida, ambientada amb un atmosfera inquietant i pertorbadora. Sense resultar frenètica ni abusar de fenòmens paranormals passats de voltes, va suposar una sorpresa a nivell europeu el 2012 i també va ser exportada a EEUU en forma de remake (The Returned), encara que tampoc li fa ombra l’original. Amb l’ajuda de banda sonora original creada per Mogwai, l’angoixa s’apodera de l’espectador mentre busca resposta al misteri que abraça les 2 temporades de la producció del Canal+ francès: per què tornen els morts?

MIDNIGHT DINNER (Japó)

Un humil i petit restaurant de fideus situat en un bulliciós districte comercial, obre diàriament a partir de mitjanit fins les set de la matinada. Els clients, que hi van per gaudir de les delícies del famós xef anomenat El Mestre, estableixen uns lligams especials i ens regalen senzillesa i tendresa a parts iguals en els 20 minuts que dura cada episodi.

Amb un públic molt fidel, el manga i l’anime fa anys que recorren les nostres estanteries i televisions i s’han consolidat com el màxim exponent cultural asiàtic a casa nostra. Precisament per les diferències culturals entre la televisió asiàtica i la nostra, Netflix és una oportunitat per treure a la llum petites joies com aquesta. Basada en còmic Yaro AbeMidnight Dinner s’ha fet un lloc a occident, junt amb altres produccions com Samurai Gourmet. Combinant la cuina i les relacions humanes, dos elements ben populars en la televisió d’avui en dia, els protagonistes de les breus narracions són gent amb històries interessants per explicar, en un ambient nocturn on regna la solitud i el silenci. Aquesta mescla d’ingredients conforma una lliçó d’escolta activa i observació, creant un espai de recer entranyable i proper tant per als personatges com per als espectadors.

GOMORRA (Itàlia)

El clan dels Savastano imposa la seva llei a Secondigliano, el cau de la camorra napolitana. El jove fill del temible cap, Don Pietro, no està preparat per succeir el seu pare, però amb l’ajuda de l’astut Ciro di Marzio, la seva mà dreta, es farà valdre per a demostrar el seu potencial en el negoci criminal. Una història que descriu l’enfrontament entre clans i les seves venjances, aliances i traïcions.

La màfia ha recorregut ja tantes pantalles de cinema i televisió que ha encarnat un gènere propi. Amb predecessores que fan molt respecte com Los Soprano o El Padrino, Gomorra pot semblar una sèrie més; però que darrere hi sigui Roberto Saviano, l’autor de la novela Gomorra en què es basa la sèrie, garanteix un realisme sorprenentment tràgic. La foscor i la crueltat que ambienta Gomorra, acompanyada d’un repartiment brillant, ens obliga a acceptar l’autenticitat de les vides de personatges basats en figures reals. Tal és la presència d’aquestes figures de la camorra actual que van exigir a la productora cobrar per deixar gravar en certes localitzacions. Rodada esplèndidament a la pròpia Secondigliano, la fredor dels carrers de la ciutat quedarà impregnada a la pell dels espectadors que s’atreveixin a empatitzar amb la vitalitat dels amos de la droga a Europa.

3% (Brasil)

En un món futurista, la població està dividida entre una majoria que viu a faveles en extrema pobresa i una privilegiada població que viu a un paradís separat de la resta amb tota classe de privilegis i luxes. L’única oportunitat que tenen els de la zona desfavorida d’arribar a aquest edèn és participar en unes exigents proves que tots els ciutadans poden realitzar quan arriben als 20 anys d’edat. Només el 3% arriba a aconseguir-ho.

Amb aquesta premissa força amanida, es fa patent un evident retrat de la societat actual brasilera i la ficció futurista es converteix en denúncia actual de caire polític i social. Tot i que el pressupost amb que contava el seu creador, Pedro Aguilera, sigui just, els recursos visuals utilitzats basteixen un estil humà i molt proper de manera admirable. A més, uns intèrprets ben desconeguts però excel·lents donen vida a una sèrie plena de secrets i intriga que ha sorprès a tots els amants de Netflix per esdevenir una de les sorpreses del 2016. Celebrem també que, tal com hem comentat en el cas de les sèries asiàtiques, l’auge de les plataformes online també està expandint el mercat llatinoamericà fins a les nostres llars (recentment s’ha estrenat la també brasilera El negocio a HBO Espanya).

Sergi de la Cruz, apassionat serièfil, membre de l'Esplai Sarau i músic als Grabals dels Castellers de Sant Cugat

Notícies relacionades