La inversemblança que necessitàvem

L’oferta de sèries dels últims anys està arribant als nivells cinematogràfics. El públic del 2017 compta amb incomptables estrenes diàriament i, gràcies a un fàcil accés, són capaços d’arribar a una diversitat incomptable de produccions d’arreu del món i de tots els gèneres. Però aquells que no es conformen amb el mer entreteniment cerquen alguna cosa més enllà. Ras i curt, risc, sorpresa i transgressió.

Un dels caps pensants més prolífic del últims anys, Noah Hawley, és un expert en no deixar indiferent aquell que s’atreveixi a gaudir de les seves obres. El novel·lista, guionista, director i productor nord-americà fins ara s’havia mantingut discret, amb poc més de quatre novel·les, guions de una vintena de capítols de Bones i un parell de sèries cancel·lades a la primera temporada, The Unusuals i My Generation.

El 2013 la seva vida donà un tomb inesperat: el seu guió per adaptar la pel·lícula de Fargo de 1996 dels germans Coen va ser acceptat. Aquest pas cap a la televisió ja va ser intentat el 1997 sense èxit i sense la implicació del germans directors. En aquest cas, els dos cineastes acordaren ser productors executius però el verdader creador fou Hawley. Per aquells que la desconeguin, en la primera temporada, al 2006 Fargo és un humil poble del gèlid estat de Minnesota on la vida del venedor d’assegurances Lester Nygaard (Martin Freeman) canvia per complet quan apareix el poble un enigmàtic i salvatge desconegut (Billy Bob Thornton). El resultat, estrenat el 2014 al canal FX, fou una entrega que manté els punts forts de la pel·lícula, engrandint-ne el seu èxit. Una barreja d’amenaça i intriga a parts igual rallant el cinema d’autor, amb cops de pinzell de sàtira, humor negre i explícita violència. Amb girs de guió inesperats, sens dubte Fargo ha esdevingut una de les sorpreses més impactants dels últims anys, al nivell de True Detective de Nic Pizzolato.

I això no és tot, el 2015 s’estrenà la segona temporada ambientada retratant altra vegada l’Amèrica profunda dels estats del nord però amb trames i personatges diferents enaltint el format de moda: l’antologia. Per a molts, una història encara millor que la primera temporada que deixà el llistó ben alt per a la tercera entrega, estrenada fa escasses setmanes. Ambientada només quatre anys després de la primera temporada, la nova entrega se centra de nou en els crims històrics d’aquelles terres, però amb un interès especial per les noves tecnologies. Els personatges femenins tenen més presència i pes i la principal novetat és el gran elenc de celebritats que apareixen com David Thewlis (Harry Potter), Mary Elizabeth Winstead (BrainDead) o Carrie Coon (The Leftovers), encapçalats per l’enorme Ewan McGregor, que està irreconeixible interpretant a dos bessons protagonistes.

Com si no en tingués prou, al 2017 el creador de moda trencà tots els esquemes fent una primera incursió a l’univers Marvel, donant vida a un dels personatges més desconeguts de l’univers dels X-Men, gràcies principalment a la llibertat creativa que li proporcionà el FX altra vegada. El protagonista de Legion, titllat d’esquizofrènic, no lluita contra mutants poderosos i malvats sinó que la seva lluita és més profunda, un viatge per comprendre i lluitar contra el seu monstre interior.

I aquí les paraules risc i transgressió es queden curtes. El resultat no és un film més dels X-Men, sinó un munt d’al·lucinacions, surrealisme i desconcert, al més pur estil Lewis Carrol. El patró tradicional de les històries de superherois és escapçat per totes bandes per explorar en el punt de vista del protagonista amb escenaris psicodèlics i impossibles, manats per plans subjectius que ens ensenyen a donar a importància a com és el món, i no pas a com el veiem. L’adaptació del còmic original no dóna descans a la nostra ment, exigint una constant atenció i obligant-nos a xopar-nos d’estímuls com una esponja per ordenar el trencaclosques laberíntic que es va creant a mesura que passen els minuts.

Després d’aquests grans èxits, molt ben guardonats i elogiats per la critica, Hawley no atura la màquina. Amb el suport incondicional d’FX, ja està preparant dues adaptacions per a la televisió de les novel·les americanes Hellhound On His Trail i Cat’s Cradle. Tot i que no en tinguem massa referències, de ben segur que els nous universos creats per un dels creadors de més renom dels últims anys no ens deixaran indiferents.

Sergi de la Cruz, apassionat serièfil, membre de l'Esplai Sarau i músic als Grabals dels Castellers de Sant Cugat

Notícies relacionades