Bon Wert i barca nova

Mira que he esperat aquest moment des de fa temps, l’esperava com la cérvola es deleix per l’aigua dolça, i tanmateix ara que ha arribat… doncs no sento res d’especial. No, no em refereixo a les vacances d’estiu, em refereixo a la dimissió del ministre d’educació José Ignacio Wert.

I és que un prohom d’aquesta talla jo pocs n’he vist, i tot i haver-n’hi d’altres en el passat, ha assolit amb un gran èxit la seva missió, ha estat capaç en poc menys de dues legislatures de carregar-se allò que la seva cartera tenia en custòdia: Educació i Cultura.

Com es preceptiu en els canvis de color dels governs la seva primera feina va ser arranjar el sistema educatiu a l'estil PPopular. El cert és que tots els sistemes educatius que s’han conegut en democràcia han sigut nefastos i tots ells per la mateixa raó: la unilateralitat i manca de processos participatius en la seva confecció. El nostre estimat ex-ministre no va ser menys, i es va pujar al carro del tirar pel dret amb la reforma educativa, això sí sota la atenta mirada del la conferencia episcopal.

Dins de la seva croada per carregar-se la educació pública, i com si d’un manxec Hidalgo es tractés, no havia de ser menys i va topar amb els propis molins: la immersió lingüística. De la seva noble batalla encara no en sabem el final, malgrat que al igual que l’altre Hidalgo, el del cervell assecat de tant llegir llibres, com a mínim n’ha estripat les veles de les aspes.

I és que ja ho va dir en el seu moment amb la perla “Hay que españolizar a los niños catalanes”, oració curiosa en dos aspectes, ja que per un cantó demostra una supèrbia supina tractant Catalunya com un infant al que se l’ha d’alliçonar; i per un altre cantó posa al mateix nivell la nacionalitat catalana amb la espanyola, ja que si ell entengués que fos el mateix, no caldria canviar l’una per l’altre.

I què ens quedarà d’ell ara que ha marxat? Com a herència una dubtosa reforma educativa, amb firma col·lectiva de tots els partits de l’oposició per derogar-la, i el dubtós mèrit d’haver estat el ministre de donar un seriós cop a la cultura fent vista grossa amb els impostos sobre la mateixa… però això si, batallant com un lleó per aconseguir exempcions en el cas específic- i que de ben segur preocupa a tota la població- de les obres d’art. Dur les meves filles al teatre a conèixer les seves arrels, tradicions i identitat és considerat un luxe. Que hom es compri un carbonet de Monet una necessitat bàsica.

Bones vacances a totes i a tots, m’acomiado fins al pròxim setembre on de ben segur ens espera molta feina per fer, nous reptes, noves experiències i un nou ministre que de ben segur frisa per demostrar la seva vàlua al nord-est peninsular.

Sergi Casbas

Pare, membre de Coordinadora d'AMPAs de Sant Cugat i de la Comissió Groga.

Sergi Casbas

Pare, membre de Coordinadora d'AMPAs de Sant Cugat i de la Comissió Groga.

- See more at: https://elcugatenc.cat/blogs/sergi-casbas/portes-tancades-investidura-pl...

Notícies relacionades