La indústria del mosquit

D'ençà que el mosquit tigre va venir a instal·lar-se a les nostres terres que cada estiu és el tema de conversa i el motiu de la lluita constant.

I és un problema latent. No solament per la molèstia de les seves picades ni pel dolor i les butllofes que ens ocasionen, sinó perquè, arrel de la facilitat i la rapidesa dels viatges a qualsevol racó del món i les constants migracions humanes, són un brou de cultiu de malalties que poden transmetre. El mosquit tigre, per exemple, pot contagiar malalties tropicals com el chikungunya, el zika o el dengue, si han picat abans a algun portador d'aquest virus.

El Servei de control del mosquit del Baix Llobregat ha fet accions aquest estiu a 136.000 embornals. Per cert, ha insistit a la Generalitat que els pagui els 600. 000 euros anuals de subvenció per a seguir la seva feina.

A les Terres de L'Ebre han signat un acord per a la lluita en aquesta zona contra la mosca negra i el mosquit tigre. Tanmateix, la conscienciació ha arribat a l'ensenyament. A l'Escola de Bosc de Montjuïc han endegat un programa educatiu i a Girona impliquen la mainada per a combatre aquest tipus de mosquits.

Entretant, nosaltres seguirem buidant els platets dels testos, canviant sovint les galledes de l'aigua dels gossos i tapant els dipòsits de l'aigua de pluja. Seguirem comprant colònies i pegats repel·lents.

Us heu parat a pensar els guanys que representa per a les indústries que fabriquen insecticides, colònies, llapis d'amoníac, pegats, pastilles, aparells sonors, mosquiteres i demés enginys en la lluita contra el mosquit? No us fa un cert tuf a socarrimat tot plegat?

No és que m'imagini colles de mercenaris encarregades en la propagació de larves d'aquests animalons a les nostres terres. No. Però, si fa no fa, tinc la sensació que no vaig massa desencaminat.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades