La indústria de l'esport

Quan jo era jove -i això queda, si fa no fa, cap al Paleolític superior- vaig llegir, en la mítica revista “Triunfo”, un estudi realitzat als Estats Units on es constatava que la indústria dedicada a la fabricació de material esportiu s'havia fet ressò de la creixent afició dels americans en la pràctica de l'esport en general i del footing en particular. S'estaven preparant per a fer l'agost. Deien també que aquest costum americà s'aniria estenent, com quasi sempre ha passat, per tot el planeta i ens arribaria a nosaltres.

D'això ja fa més de quaranta anys i encara hi penso. Sobretot quan la meva dona s’encaparra perquè l'acompanyi al Decathlon. Jo, que sóc d'anar a botigues petites, allà m'ofego. Riuades de gent remenant suadores, bambes de córrer, de caminar, de trescar... Vas a buscar unes botes de muntanya, per exemple, i et trobes que depèn del tipus d'excursió que fas, necessites unes o altres. Fins i tot l'excursionisme que havia estat l'esport més purista i casolà!

Enyoro aquell temps que sorties d'excursió amb xiruques i camisa de franel·la. I havíem arribat a fer la Pica! Ara no goso sortir amb aquest material perquè em mirarien malament i faria el ridícul fins i tot per les pistes de Collserola.

Tinc amics que ara ja són avis; però, quan els seus fills eren petits i començaven a fer algun esport, els compraven tot un equip, com si fos un professional, abans que no pas aprenguessin. El que passava de vegades, és que l'infant no volia seguir i l'equip quedava allà arraconat per sempre més. Després ve la història de les marques. Les cases de material esportiu, que no perdien detall, sabien la fal·lera dels joves per la roba de marca i la van aprofitar per als seus productes. De tal manera que avui dia no és igual fer esport amb un abillament de marca desconeguda que amb unes Nike o un The North Face, per exemple.

Aquí, a Sant Cugat pots trobar-te pel carrer algú que va “fent esport” d'una manera fatal -de vegades, més que fer esport, castiguen el cos- però amb l'equipament més car del mercat. Sempre m’ha sorprès aquesta sagacitat del mercat per predir el futur i explotar-lo. Mentre hi hagi un públic dòcil que necessiti sentir-se millor del que es pensa que és.

Rafa Usero

mestre jubilat i actor

Notícies relacionades