Elogi de la ignorància (reconeguda)

Quan la Catalina, la mare del Manolito Gafotas, se pone de los nervios, li fot un mastegot al seu fill. Llavors, l'avi del Manolito, pare de la Catalina, li diu a la seva filla: “No le pegues al niño en la cabeza que está estudiando.”

A classe de castellà, els meus alumnes i jo, hem rigut molt amb les històries de l'Elvira Lindo. I, el que era més important, els infants s'afeccionaven a la lectura. No és, però, el tema del qual us vull parlar. Potser en una altra ocasió.

El que m'encisa de l'avi Nicolás és el respecte que té per la gent instruïda, per la gent que estudia. Reconeix la seva ignorància i lloa la gent que sap més que ell. Enyoro la humilitat de la gent que, des de la seva ignorància reconeguda, reconeix qui sap més que ell.

Avui dia qualsevol que hagi fet un circuit d'etnoturisme es considera un expert en vins. O que hagi vist un documental sobre balenes. O que hagi escoltat una tertúlia televisiva. O... Tenim un excés d'informació i, en molts casos, la substituïm per la formació.

A propòsit de les tertúlies, en un article d'en Carles Capdevila diu: “Quan tothom tendeix a saber de tot de manera immediata i a defensar postures radicals amb una vehemència que, si hi penses tres segons, ja es veu que és excessiva, acaba tenint més pes l'art de discutir que el fons de la discussió.”

 

M'hi he trobat sovint en mestres i pares en els meus darrers anys de docent. En certa ocasió em va venir un alumne a dir-me “que el seu pare deia que allò no era matemàtiques”. Li havia encomanat una feina a casa de combinació de colors. “Diga-li al teu pare que això és combinatòria i, si no sap el que és, que vingui i l'explico”, li vaig contestar. El dia de l'entrevista va venir la mare sola.

Us parlava al començament del meu enyorament de l'ignorant que humilment ho reconeixia. Em semblaven més savis que els ignorants que no saben que ho són.

Rafa Usero. mestre jubilat i actor

Notícies relacionades