Democràcia? Quina democràcia? Sobirania? Quina sobirania?

“Jo voto qui em dóna la gana”. “Jo voto a qui penso que ho farà millor”. La democràcia capitalista ens vol fer veure que som lliures a l'hora de votar. I ho som; però abans ens han bombardejat amb notícies i informacions manipulades pels mitjans informatius. Ens han rentat el cervell i sovint, sense saber-ho, ens fan canviar la intenció de vot.

I els mitjans informatius no són lliures; estan sotmesos a pressions polítiques i financeres. O, pitjor encara, es venen al millor postor. “Si publiques aquesta notícia, jo et retiro la subvenció. O jo deixo d'anunciar-me al teu diari. O jo et munto un sarau contra teu”.

D'aquesta manera anem a votar pensant què decidim.

I pensem que tenim un país sobirà, que els seus mandataris, els que hem triat a les urnes, faran allò pel qual els hem votat. Que compliran el programa promès.

Però després reaccionen altres països, aquells que poden sentir-se perjudicats per les decisions dels nostres mandataris i imposen sancions econòmiques. Deixen de comprar els nostres productes o carreguen els interessos dels deutes contrets o endarrereixen els pagaments del que se'ns deu.

En les democràcies capitalistes els diners juguen un paper més fort que les mateixes cadenes.

Un exemple va ser la Revolució Sandinista a Nicaragua (juliol de 1979-febrer de 1990). Van aconseguir enderrocar al dictador Anastasio Somoza. El nou govern format per socialdemòcrates, socialistes, marxistes-leninistes i amb la influència de la teologia de l'alliberament va intentar introduir reformes en l'aspecte socioeconòmic i polític, fent, a més, èmfasi en sanitat, educació i el repartiment de la terra.

Estats Units, que tenia interessos a Nicaragua, va organitzar la Contra, una organització armada que va portar al país a una guerra, un empobriment encara més greu i una pressió emocional i política difícil de suportar. En les eleccions de 1990 el Front Sandinista va perdre davant la Unión Nacional Opositora (una coalició que agrupava la majoria de les forces opositores al FSLN, presidida per Violeta Chamorro i recolzada per Estats Units), que no va escatimar recursos econòmics per a imposar les noves directrius. En aquella ocasió recordo que es comentava que el poble va votar més amb l'estómac que no pas amb el cap.

Em fa pensar en el cas del cop d'estat a la Xile de Salvador Allende o en les sancions comercials amb les quals, els anys noranta, els EUA han sotmès Cuba per tal de desgastar el règim castrista.

Els interessos d'Estats Units va fer canviar la història d'aquests països.

Avui dia, la internacionalització del capitalisme fa que qualsevol país no pugui donar un pas sense haver mirat abans qui són els que tenen interessos en el seu territori.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades