Coses que no entenc

El dia que una veïna benestant d'aquí a Valldoreix, propietària, per a més senyes, de vàries cases que tenia llogades, li va dir al meu sogre: “Bueno, señor Pasqual, ahora, a votar al Fraga”. Ell li va contestar molt educadament: “Escuche, que yo soy un trabajador”.

El senyor Pasqual, el meu sogre, aragonès, comunista, quatre anys a la presó de Belchite perquè durant la guerra va defensar la terra per al qui la treballa, tenia clar què eren les dretes i les esquerres. Així de senzill. I jo enyoro aquesta senzillesa de plantejament.

Ja sé que les dretes juguen a fer-se la “progre” i les esquerres s'aburgesen; però, tot i així caldria tenir clar on som i què som. Malgrat les disfresses, no puc entendre que un treballador voti la dreta; perquè la dreta, per molt que emboliqui la troca, defensarà el benestant, el que té diners, el capitalista.

No puc entendre que un proletari –faig servir el vocabulari de joventut– aspiri a fer-se ric i deixi de banda l'orgull de ser un bon fuster, un bon mecànic, un bon mestre o un periodista íntegre. No puc entendre que un treballador gasti els diners en un cotxe de luxe i escatimi els seus estalvis en comprar-se un bon llibre que parli del seu ofici o de poesia. No puc entendre que a Badalona, a Galícia, a Mallorca, per a posar alguns exemples, la gent voti a qui vota.

Diuen que l'electorat no s'equivoca mai. Això s'ho deu d'haver inventat el partit guanyador. Però... Penso, altrament, que la paraula té tanta força, un discurs ben plantejat pot ser tan convincent, que ens pot fer dubtar i canviar d'intenció de vot. És per això, com us deia, que cal saber on som i què som. Perquè el que s'emporta el gat a l'aigua, no és qui té més raó, sinó el que millor sap parlar.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Categoria: 

Notícies relacionades