Cases buides

D’un temps ençà veig a Valldoreix cada cop més cases abandonades. Els propietaris han marxat o s’han mort i els fills ja tenen la seva vida organitzada i encara no s’han posat d’acord què volen fer amb ella. O bé estan esperant que surti un comprador. Amb aquesta crisi que no acaba de marxar, de compradors no en surten gaires. O, precisament perquè hi ha crisi, els propietaris estan fent el ronso esperant que s’apugi el preu de la terra. Allò que vulgarment diem especulació.

Sigui el que sigui, estan allà, esperant en l’abandó, buides i cada cop més decrèpites.

Perquè les cases no sols s’envelleixen amb el temps. Van morint-se també de buidor i de tristesa. De no sentir-se habitades.

Mentrestant els fills marxen a altres poblacions. “Papa aquí, si no tens pasta, no pots viure” em deia un dia el meu fill abans de marxar a viure a Molins. El meu fill, amb una feina estable, a jornada complerta i amb contracte indefinit. Imagineu els altres, pobrets!

Mentrestant, nosaltres, cada cop més grans. Més grans també d’edat. Arribarà el dia que serem com una gran sucursal de l’IMSERSO.

Mentrestant mirem amb recel aquests joves inconformistes que obren una casa abandonada a la buidor i l’omplen de vida.

I l’única cosa que podem tenir en contra d’ells és aquesta estètica que usen. “Són ocupes!!” -cridem com si fos lla pitjor cosa del món.

Mentrestant, seguim aferrats a la llei que ens diu que la propietat privada és sagrada. Ja ho va deixar ben clar la burgesia en acabar la Revolució francesa, pels volts del 1799, un cop calmats els ànims de totes les Bastilles possibles i impossibles.

Una propietat que posava en dubte un tal Demetrio Velasco Criado. Aquest Demetrio no és un pelacanyes qualsevol; és Catedràtic de Pensament Polític a la Universitat de Deusto, membre del Consell de Direcció d’Iglesia Viva i associat de Justícia i Pau.

Mentrestant, els Ajuntaments diuen que multaran els bancs que tinguin pisos buits i els banquers que encara es deuen estar petant de riure.

Mentrestant, a Valldoreix estem amb un ull posat en els vots de les propers eleccions i l’altre, mirant a veure què diuen els de Sant Cugat.

I no es podria fer una normativa seriosa, que no obliguin als nous inquilins a fer unes obres que no poden assumir, perquè aquestes cases tornin a tenir vida sense que els propietaris perdin la tan desitjada propietat?

Rafa Usero

mestre jubilat i actor

Notícies relacionades