Amic-Amiga

He interpretat vàries vegades “El verí del teatre” de Rodolf Sirera. El darrer cop, en comptes de tenir un company home, he tingut una companya de repartiment. No sé si coneixeu l'obra, però us avançaré que són dos actors, el marquès de Sade i un actor, que fa d'actor famós a l'obra.

En aquesta darrera vegada, com que era dona, havia de canviar el text i, en comptes de dir “amic Gabriel” havia de dir “amiga Gabriela”. Vaig optar per canviar “amiga” per “estimada”. I és que “amic” i “amiga” trobo que tenen connotacions diferents. No hauria de ser, ho reconec; però en la societat en què vivim -masclista, ella de per sí- no és el mateix dir que tens un amic, a que tens una amiga.

Tu, per exemple, li dius a la teva esposa que tens un amic i no passa res. Li dius, però, que tens una amiga i potser que s'ho prengui malament. És clar, que depèn de la confiança que tingueu. Però parlo en sentit general. I és que, el masclisme no és patrimoni de l'home solament.

En els meus anys en actiu, em queixava en els claustres d'aquesta mena de discriminació que teníem els mestres homes. Una mestra dona podia abraçar i petonejar un alumne nen. S'interpretava com un acte d'afecte, inclús, d'afecte maternal. En canvi, un mestre home, si abraçava i petonejava una alumna nena, havies d'anar amb compte de com s'interpretava. Podien haver susceptibilitats, sobretot entre pares i mares.

Potser hauríem de començar a canviar el xip i veure que tant homes com dones tenim una capacitat d'afecte que podem exterioritzar en una situació concreta i que no té res a veure amb el sexe.

I potser també seria hora que, als infants d'avui, entre les seves joguines, se'ls pogués regalar cotxets i ninos; perquè, en definitiva, faran de pares el dia de demà.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades