Patrícia Gotarda

Torra i el fals independentisme

Sembla que en política (o en el que mal anomenem política referint-nos a la política de partits, institucional, amb un concepte que allunya la gent de veure la capacitat que té d'intervenir-hi) és habitual dir mentides. Fer promeses en lloc d'adquirir compromisos als programes polítics, o fer discursos que no s'adiuen amb les pràctiques reals dels partits, com posicionar-se contra la corrupció i esdevenir un entramat organitzat d'espoli de diners públics, són pràctiques habituals i, el que és pitjor, normalitzades, dins d'allò que es mou entre les bambolines de les institucions.

Per memòria, justícia i dignitat

Comença a fer ja massa temps (si és que un segon no és més del que hauríem de permetre), que l'extrema dreta s'està organitzant, s'està fent forta, i campa lliure expandint discursos d'odi i agredint a tort i a dret. Sense cap mirament ni respecte, exactament actuant com allò que la caracteritza.

8 mil motius i encara més

El passat 8 de març, Dia de les dones treballadores, va ser un dia d'aquells que duren anys, un dia d'aquells que s'escriuen col·lectivament i queden escrits, per tant, en la memòria col·lectiva. A Sant Cugat vam organitzar la vaga general feminista i ara ens enfrontem a la repressió per fer-ho, però si creuen que aquesta ens aturarà és que no saben que ens sobren els motius per seguir endavant.

Marxeu a viure a Rubí!

Avui, donant-hi voltes al futur, al meu i al de les meves companyes, i veient la convocatòria de macroassemblea per l'habitatge que proposa el Sindicat de Llogateres per al proper 2 de juny, em voltaven algunes idees pel cap. Viurem totes a Rubí, o Badia, o Sabadell o Cerdanyola, d'aquí a un parell d'anys? Quin tipus de persones quedaran a la ciutat? I què passarà amb el teixit associatiu que hi ha?

#Cuéntalo

Avui, contràriament al que acostumo a fer en general, ja que no sóc molt fan d'explicar la meva vida, aprofitaré l'onada de veus de dones que s'han produït en la darrera setmana, així com les oïdes parades per un cop a escoltar-nos, per fer el meu particular #Cuéntalo.

La llibertat és quan comença l’alba

Abans d’ahir, 8 de març de 2018, va ser un dia històric. No per res que s'aconseguís, sinó per l'esperança de futur que dibuixa tal jornada. Només amb moltes dones autoorganitzades, conscients de la seva condició com a treballadores, desobedients a les lleis i al poder dels homes, prenent els carrers per prendre el que és nostre, serà possible una societat feminista.

El català és de totes les catalanes, també de les castellanoparlants

En les darreres setmanes sembla que ha arribat de nou a Sant Cugat el debat sobre la llengua, ja sigui pel model d'immersió lingüística a les escoles, o per l'ús del català en altres aspectes de la vida social a la ciutat. Ho hem pogut veure al torn d’intervencions ciutadà del darrer Ple del consistori i darrerament al Consell de Barri del barri del Centre-Est.

Resistir potser no és vèncer, però no resistir és una derrota més gran

La suspensió de l'autonomia campa lliurement per Catalunya i, amb aquesta, l'autoritarisme feixistoide més repugnant. Els representants polítics han decidit acatar la suspensió i, malgrat tenir en compte i no menysprear gens el pes de la repressió en aquest decantament de la balança, això ha deixat via lliure per al càstig que exercirà l'Estat espanyol al desafiament català.

Pàgines

Subscribe to Patrícia Gotarda