Víctimes de violència masclista

La doctora Núria Querol, que treballa a l’OVHA (Observatorio de Violencia Hacia los Animales) i també és membre de la Plataforma Animalista PAS, assessora sobre el maltractament als animals en casos de violència masclista i diu que: "És habitual que el maltractador faci mal als animals de companyia per causar més dolor a la perjudicada".

Municipis como Arrecife, Sant Cugat o Zaragoza estan actualitzant protocols per poder admetre gossos i gats als pisos on van a parar les dones maltractades. Fins ara no n’admetien i, per tant, moltes víctimes preferien aguantar per no abandonar-los.

I és que el fet de considerar els animals de companyia com a part de la família cada vegada, afortunadament, està més estès i fa que calgui augmentar la seva protecció davant de situacions adverses com ara: una situació d’emergència, un desallotjament, un ingrés mèdic imprevist, una situació de “sense sostre”… i també una situació de violència masclista.

Molts agressors saben que la forma de fer mal a la seva víctima moltes vegades va més enllà de la seva pròpia persona i estan disposats a ferir els seus punts febles: els fills, els pares, el seu gos o la seva gata. Hi ha casos de maltractaments en els quals l'agressor ha danyat, deixat sense menjar, agredit sexualment o ofegat amb les seves pròpies mans els animals amb qui convivia la família; i moltes vegades davant de la pròpia dona o dels seus fills, per fer-los patir més.

"L'interès de l'animal i el seu patiment encara no és rellevant per a les actuals lleis"

Si bé l'interès de l'animal i el seu patiment encara no és rellevant per a les actuals lleis, almenys ho hauria de ser com a indicatiu per a la prevenció de la violència masclista. "Des dels anys 90 vam començar a recollir estadístiques relatives al maltractament als animals en dones víctimes de violència masclista. A Espanya, en una mostra de 54 dones, vam obtenir que el 94% d'elles reflectia algun tipus de maltractament a l'animal per part del seu agressor ", explica la doctora Querol.

Per a moltes persones aquest vincle amb un animal d’una altra espècie és un dels eixos fonamentals de la seva vida: dones víctimes de la violència de gènere que no volen anar a una casa d’acollida si no poden portar-hi el seu animal ja que aquest quedaria custodiat pel seu agressor; gent gran que retarden l’entrada a la residència perquè allà no hi poden anar amb mascotes; gent sense sostre que no pot entrar a un alberg perquè van acompanyats pel seu gos i prefereixen passar la nit a la intempèrie abans que separar-se’n; o fins i tot persones amb malalties mentals que es neguen a ingressar a l’hospital ja que sinó ningú podria fer-se càrrec de la seva mascota.

VioPet, un projecte de l’OVHA, acull temporalment o definitivament els animals domèstics víctimes de la violència familiar, i s'esforça perquè les administracions busquin solucions. Segons VioPet, mantenir unit el nucli de la llar –mare, fills, animals– ajuda a la superació del període de violència. "Un nen em va confessar que l'únic moment en què se sentia segur era quan el gos anava al seu llit i dormia abraçat a ell", recorda la doctora Querol.

A Sant Cugat, ERC i Moviment d'Esquerres han demanat a Serveis Socials que implementin un protocol d'actuació en els casos de violència masclista en els quals hi hagi animals implicats, o sigui, que l'Ajuntament posi en marxa en el menor temps possible les mesures necessàries perquè gossos i gats puguin entrar a les llars d'acollida pensats per a dones víctimes de maltractaments.

Bibiana Navarro, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades