Mònica Marqués

Orientar i educar a un o una adolescent mai ha estat una tasca fàcil, el moment evolutiu de l'adolescència comporta rebuig a l'autoritat i als consells de l'adult. Es tracta d'una actitud natural i necessària per fer el pas de la infantesa al món de l'adult, per reafirmar la personalitat pròpia i diferent a la dels pares o els adults referents. Com a educadors, pares i mares ens preocupem per proporcionar-los eines i recursos perquè puguin gaudir d'una adolescència saludable i de que desenvolupin les competències necessàries per convertir-se en adults.

Cada matí, a l’arribar a l’escola, tothom deixa la jaqueta i la motxilla al seu penjador. L’Albert molts dies se n’oblida i s’asseu a la cadira amb tot posat, la mestra li senyala un dibuix on es veu un noi penjant la jaqueta i acte seguit s’aixeca i fa el que toca. A la classe són 17 alumnes, dos mestres d’educació especial i una psicopedagoga. Durant els deu primers minuts de classe tothom explica què va fer ahir a la tarda.

Probablement molts i moltes joves de Sant Cugat han arribat aquest dilluns a classe o a la feina cansats i amb cara de son, però amb la sensació i energia d’haver passat un gran cap de setmana i amb ganes de que arribi el següent. I és que l’agenda d’aquest cap de setmana era de traca i mocador: festa d’arquitectura a l’ESTAV-UPC, Concurs de bandes juvenils a Valldoreix, Concerts a la Floresta i l’Encabronada a Sant Cugat.

Imagina un nen coix a qui a l’escola se li demana cada dia fer una prova que consisteix en córrer 300 metres en un temps limitat. Una bogeria, no? Doncs aquesta situació és la que viuen molts nens i nenes que pateixen dislèxia. A l’escola la majoria de continguts i activitats es treballen i es plantegen a través del llenguatge escrit, cosa que dificulta l’assoliment d’objectius per aquests alumnes.