Adoctrinament a les escoles?!

Què està passant a les escoles catalanes? Sembla que han saltat les alarmes! Als mitjans, a la política i al carrer s'escolten comentaris de denúncia sobre assetjament i adoctrinament a les aules. Aquests comentaris m'espanten, és molt perillós i antidemocràtic utilitzar el poder polític i la seva influència sobre el sistema educatiu per manipular les creences i les ideologies de les generacions futures. Però tranquils! No patiu! Ciutadans i el Partit Popular ja han presentat al plenari respectives proposicions de llei amb l'objectiu d'endurir el control de l'Estat sobre la feina que fan els docents i els temaris que es desenvolupen a les aules. Ja podem respirar tranquils, de ben segur que el nostre sistema educatiu estarà en bones mans si permetem que les decisions depenguin de grups que han parlat d’"españolizar a los catalanes", que van explicant a la resta del món que a Catalunya no s'ensenya el castellà i que afirmen que els llibres de text estan clarament manipulats ideològicament, entre altres barbaritats.

Deixant de banda la ironia i l'opció personal, són realment molt preocupants i molt greus les acusacions que s'estan fent sobre el suposat adoctrinament per part de mestres i escoles. S'està creant una alarma dirigida a les famílies i a la societat en general que posa en perill un sistema educatiu que ha sigut i és referent a tot l'Estat. La gran majoria de mestres, educadors i professionals que ens dediquem al món de l'educació treballem cada dia perquè infants i joves esdevinguin ciutadans i ciutadanes lliures i amb esperit crític. La immensa majoria som conscients que la nostra influència sobre els educands pot ser molt gran, i precisament per això tenim molta cura de no inculcar ideologies. És possible que en algun cas aïllat, algun professional hagi oblidat aquesta màxima, però algun cas aïllat no hauria de poder embrutar la feina de tants d'altres. Evidentment els educadors som persones normals que també tenim les nostres opinions polítiques, jo mateixa les he deixat paleses al primer paràgraf, però som molt conscients que a les aules hem de ser el més imparcial possible. La imparcialitat absoluta és pràcticament impossible, per sort, també comptem amb una àmplia diversitat entre mestres i educadors de la qual s'enriqueixen tots els alumnes.

Els centres escolars no són espais aïllats del context social i cultural que els envolta. Als mitjans de comunicació, a casa i al carrer infants i adolescents senten comentaris sobre la situació d'excepcionalitat i tensió política i social en la qual ens trobem, així doncs, és natural que també sorgeixin comentaris a favor i en contra de la independència, del 155, dels presos, de la policia, etc. a les aules, als passadissos i als patis d'escoles i instituts. Considero que és molt positiu que sorgeixin aquestes converses espontànies, i crec que lluny de reprimir-les, el paper de mestres i educadors ha de ser el de fomentar el diàleg, sempre amb el clar objectiu de promocionar entre els més petits i joves una actitud de respecte i convivència vers l'altre. L'objectiu hauria de ser que un cop donat per finalitzat l'intercanvi d'opinions, els participants puguin seguir compartint el joc o la conversa sense conflictes. Pot semblar complicat, però jo com a professional ho he vist moltes vegades, en això infants i adolescents sovint en saben més que els adults. La repressió és una forma de control i d'adoctrinament, no hem de negar les realitats que es viuen als carrers a infants i joves, tampoc les hem de presentar a través dels nostres filtres i les nostres parcialitats, simplement hem de deixar que convisquin entre nosaltres de forma natural i respectuosa.

Mònica Marqués, psicopedagoga a Actua

Categoria: 

Notícies relacionades