Miquel Margalef

Sí a la guerra

Dos setmanes i mitja després dels atemptats a París i veient que com a mínim PP i Ciutadans i part de la població espanyola està a favor d’una intervenció militar a Síria jo m’hi sumo i dic: Sí a la guerra.

Sí a la guerra contra el discurs islamofòbic creat pels mitjans de comunicació i els partits polítics.

Ens rendim

El divendres que ve, 27 de novembre, farà exactament un any que el projecte que podeu veure davant vostre va començar a caminar. En una assemblea oberta a l’Ateneu santcugatenc ens vam reunir unes 40 persones per explicar el que seria el nou projecte que el Jordi, el Xavi i jo volíem impulsar. Aquell avantprojecte encara no tenia un nom clar i ens vam denominar de manera momentània “Tornarem a Informar”.

Ara no val tenir pressa

Les tres cadires que ocupen els membres del grup municipal de Ciutadans buides en el debat de les mocions sobre la declaració del Parlament en el Ple de novembre. Foto: Jordi Pascual

Que pagui el contribuent

Del cridat lema, entre les files anti convergents, “Que pagui Pujol” –una consigna encertadíssima, per cert– a Sant Cugat hem passat al “Que pagui el contribuent”. El ple del passat mes de juliol aprovava una despesa de fins a 600.000 € per una mala gestió de l’Ajuntament. La casa del tenista Àlex Corretja construïda a la Costa del Golf continua dempeus tot i no complir el Pla Parcial d’Ordenació (PPO) del 1989.

Visca la hipocresia!

Les relacions humanes moltes vegades es basen en una cordialitat absurda que només serveix per maquillar allò que realment pensem. La societat ens ensenya a fingir constantment per a no crear escàndols, controvèrsies o animadversions amb les persones amb qui hem de mantenir una mínima relació, quan realment és inexistent. La cordialitat significa dir alguna cosa que surt del cor amb afecte.

Estimada Paraira, per què no dóna explicacions?

Demanar comptes als governants sobre com exerceixen el poder per tal de poder ser una plataforma de diàleg entre els diferents actors implicat en un conflicte. És la definició que dóna la teoria periodística respecte a la premsa i la democràcia. Reclamar explicacions al govern de Sant Cugat és una de les moltes feines d’aquest mitjà de comunicació, però a vegades aquest govern és una paret que no respon.

Ciutadans, PP i Companys: ‘nada nuevo bajo el sol’

El dijous de la setmana passada, 15 d’octubre, es celebraven 75 anys de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys a mans de l’exercit franquista. El seu assassinat, perpetrat i organitzat per les tropes comandades pel general Franco va ser un crim que encara avui en dia no ha trobat les disculpes dels qui ho van fer.

Estat espanyol, impunitat

Francisco Franco mor. Arias Navarro, cap del govern designat per Juan Carles I i pel mateix dictador ocupa el poder de l’estat en uns moments molt convulsos. Les forces franquistes es divideixen entre els immobilistes i els aperturistes. Navarro, aperturista, no és capaç d’unir la divisió franquista i les seves polítiques de repressió no són ben rebudes per la població. Per una altra banda, la pressió democràtica cada vegada és més present.

Convergència i la capacitat de sempre caure drets

Diuen que els gats quan cauen d’una certa altura sempre ho fan drets. Això els hi permet enfilar-se a zones molt altes sense corre un perill excessiu. Poden jugar amb les seves preses i córrer per llocs elevats sense patir  gaire per la seva supervivència, perquè sempre tenen la capacitat de caure drets. També es cert que al moment de caure es poden  fer més o menys mal, però sempre ho fan dempeus.

I ara què?

Ja han passat més de 24hores de les eleccions més massives de la història de Catalunya, si comptem a partir de la transició espanyola. Alguns partits avui s’han despertat amb ressaca després de la festa grossa d’ahir. En canvi d’altres no han pogut aclucar l’ull en tota la nit pensant en quina part de l’estratègia electoral i comunicativa ha fallat.

Pàgines

Subscribe to Miquel Margalef