Miquel Margalef

Les contradiccions de la dreta, també amb els ocupes

En segons quines qüestions, que acostumen a defugir de la identitat nacional, la dreta sempre aconsegueix arribar a acords. La ideologia compartida fa viable pactes sobre els drets i deures de la ciutadania que per l’esquerra són inconcebibles. Ahir, en el Ple de febrer, vam tornar a viure un episodi més d’aquest enamorament efímer entre els partits de la dreta política.

Llibertat d’expressió amb condicions

Sembla que la llibertat d’expressió en aquest país encara es manté una mica viva. Això sí, sempre i quan no vagi lligada a un moviment polític i estratègic concret i aquest vagi en contra de la unió de la pàtria o l’estabilitat de l’estatus quo. És aleshores, que es produeixen les excepcions que ens fan entrar en la contradicció més pura.

Primer els de casa

Ja fa unes setmanes que l’ocupació de l’edifici del carrer Josep Maria Sert, a Can Trabal, té preocupats els veïns. Les queixes reiterades han obtingut el seu fruit i l’Ajuntament va reconduir les queixes a la Policia Local ja que com a consistori no es pot fer res si el propietari de l’immoble no denuncia l’ocupació.

“Nos van a dar pero bien”

A día 10 de enero de 2016, el Parlamento catalán ha investido un nuevo presidente a contrarreloj. El apoyo de los radicales de la CUP ha sido fundamental para que Puigdemont sea elegido el nuevo mandatario catalán. El proceso y el desafío secesionista seguirá en pie y el nuevo presidente asegura que llegará hasta la últimas consecuencias para culminar el proceso y llegar a la independencia de Cataluña.

“Hi ha una edat per a cada cosa”

Demanar l’ampliació de drets per a les persones és sempre una mesura progressista i serveix per avançar, sempre i quan els passos es facin ferms, amb convicció i amb conscienciació de tothom. Demanar l’edat de vot no és una possibilitat a estudiar o una via per començar a treballar, és obligació de tots posar-nos a la feina per fer-ho possible. Encara que hi hagi gent que digui que “hi ha una edat per a cada cosa”.

El procés, un guió escrit per Benet i Jornet?

Després de la primera i la segona ronda de votació en l’assemblea de la CUP del passat diumenge 27 de desembre, molta gent feia la conya a les xarxes socials sobre la possibilitat d’empatar en la tercera i definitiva ronda que decidiria el posicionament de la Candidatura d’Unitat Popular envers la proposta de Junts pel Sí. De fet, un tuit de David Vitali s’ha fet famós ja que el seu vot hagués canviat el resultat final.

Com estar trist en una nit electoral victoriosa

El tòpic diu que les enquestes les carrega el diable i que moltes vegades no són representatives del que realment pensa la població. El biaix ideològic a l’hora de plantejar les preguntes així com la post elaboració dels resultats moltes vegades allunyen la realitat del poble amb la opinió que es plasma en les enquestes. La jornada electoral del passat diumenge 20 de desembre ha confirmat aquest tòpic.

Revolta contra l’esperit nadalenc

Ja està decidit, un cop acabin de passar les festes de Nadal trucaré a algun mèdium televisiu. Si home ja sabeu, algun Sandro Rei o alguna Esperanza Gracia,  aquells que ens ofereix respostes a les coses que ens pertorben i ens inquieten. L’amic invisible i el dinar de Nadal són dues festes que hem pertorben i m’inquieten.

La crònica monopolitzada

L’estructura dels mitjans santcugatenca és singular a la vegada que té uns trets comuns amb altres paradigmes comunicatius de proximitat. De fet, ahir ho explicàvem en un anàlisi profund que desgranava les audiències, la propietat dels mitjans i la magnitud d’aquests.

Pàgines

Subscribe to Miquel Margalef