Miquel Margalef

Nit i Dia, una bona prova pilot

Fa dues setmanes deixava a l’aire si Nit i Dia seria capaç de tornar a la trama més negra amb la qual ens havia clavat a tots al sofà. Després de veure el darrer capítol crec que es oportú dir que gairebé no ho ha aconseguit. La trama final ha caigut de manera excessiva en el melodrama català on els dolents pagant pels seus pecats i els bons viuen per sempre més feliços.

Mantenir la flama de la cultura sempre viva

Potenciar i cuidar les tradicions és sempre un bon símptoma de maduresa col·lectiva i social. Reconèixer el que és propi de cada cultura, potenciar-ho quan és necessari és el que han de fer i fan tots els països que estimen les seves arrels, i això és el que ahir va fer el Ple de Sant Cugat.

Nit i Dia, diferent però amb tics comuns

Televisió de Catalunya, actors de la casa, producció catalana, prime time, patrocini d’Estrella Damm i producció de Mediapro. Tots els ingredients perquè la sèrie Nit i Dia es convertís en una producció més de la corporació que tindria audiència però que no la tornaria boja.

Oda al futbol

El món del futbol, i en especial el barcelonisme, ploren la mort de l’holandès volador que ens va deixar el passat 24 de març. Cruyff va capgirar, revolucionar i sacsejar el futbol, la mentalitat perdedora dels culés i dels catalans. Recordo les meves primeres tardes de futbol. Frank Rijkaard seia a la banqueta dels blaugranes i Ronaldinho era l’astre que dominava la davantera del Barça i Xavi el cervell que tot ho veia.

Entre la vida i la mort

L’arribada de Junts Pel Sí al govern, el conseqüent pacte amb la CUP i l’aplicació del pla de xoc social comença a generar alguns canvis, els primers visibles i contundents han estat en el sector sanitari. Tot i que els convergents segueixen el poder i intenten amagar-se darrere d’ERC, els republicans s’aprofiten de l’avinentesa per aplicar polítiques de la seva corda a la vegada que també deixen anar el seu sector liberal més ‘salvatge’.

La corrupció és el plat podrit de la societat

Vivim en un país on la corruptela i la caixa B són ara mateix el plat del dia de tots els ciutadans. Un plat que comença a avorrir, a empatxar i que fins i tot fa olor a caducat. Arribats a aquest punt tots estem d’acord que el plat que han cuinat els Pujol, Bárcenas, Blesa, Rato, Acebes i una llarga llista de representats de l’administració pública, ja comença a cansar.

Cataclisme, desastre i catàstrofe

“Es sólo un croissant pero también es la fórmula del existo. Gracias a esta oferta, 3 por un euro cincuenta. Su consumo se ha disparado y una red de panaderías hace millones con ellos. Son catalanes pero su modelo de negocio parece chino. Son los primeros en abrir y los últimos en cerrar. Nadie puede competir con ellos. Sus precios han roto el mercado. Se multiplican como clones, en silencio y por todo el mundo. Sus resultados les hacen ganarse enemigos. ¿Hasta dónde bajaran los precios?

L’amistat: el valor de tot plegat

Al voltant de les 9 del matí, ahir 22 de febrer, s’obrien les portes del Mobile World Congress. Amb una previsió de més de 95.000 assistents i 4.000 periodistes acreditats és una de les activitats que acull la ciutat de Barcelona amb més mobilitat en pocs dies. Però tranquils, no he vingut per escriure una nova i enèsima reflexió sobre el MWC, sinó sobre com la tecnologia influència les relacions socials.  

Pàgines

Subscribe to Miquel Margalef