Visca la hipocresia!

Les relacions humanes moltes vegades es basen en una cordialitat absurda que només serveix per maquillar allò que realment pensem. La societat ens ensenya a fingir constantment per a no crear escàndols, controvèrsies o animadversions amb les persones amb qui hem de mantenir una mínima relació, quan realment és inexistent. La cordialitat significa dir alguna cosa que surt del cor amb afecte. Però moltes vegades aquesta definició no s’aplica en la vida real i les paraules cordials no tenen cap lligam amb paraules sortides del cor. És aleshores quan es converteix en hipocresia. Un gran exemple paradoxal de tot plegat són els polítics i més concretament, els polítics en campanya electoral.

Durant aquest període tot és fantàstic i meravellós: als càrrecs públics saluden als votants mentre somriuen i expliquen que la feina realitzada pel veïnat és excepcional. En un gest d’amabilitat accepten que algunes accions realitzades al llarg del mandat han estat errònies. Tot i això, asseguren que les errades els ajuden per millorar. En definitiva, durant el període electoral tots els partits són cordials amb els votants, no tenen cap infortuni per criticar i tot és de color de rosa. L’objectiu de tot plegat és recollir la màxima quantitat de vots possibles. És, per tant, una relació basada en el pur interès i, algunes vegades, fals i gens sincer.

Tot plegat perquè vivim en una societat en què la sinceritat no està ben valorada, mentre que la cordialitat cotitza a l’alça. Potser del que hauríem de ser tots capaços, és de dir les coses tal com les sentim. Sempre sense faltar el respecte ni insultar, però poder dir tranquil·lament allò que cadascú pensa d’altri. A la llarga la relació seria molt més sincera, ja que basar-la en quelcom fals pot ser útil a curt termini però la falsedat sortirà a la llum i la relació es trencarà. Aplicant aquesta lògica no caldria fingir i les relacions serien molt més fluides. La gent es diria a la cara què pensa, sense que això suposés de facto la fi de la relació.

 

Els polítics dirien realment què pensen sense mirar de maquillar les seves paraules amb la cordialitat i tindrien aleshores els vots que realment es mereixen. Sense cordialitats ni falsedats ni hipocresia, només amb la sinceritat per davant. Hauria de poder ser molt fàcil poder dir: “Mira no em caus bé o no combrego amb les teves idees”.

Recollir vots dient què penses sense falsedats ni dobles lectures, hauria de ser el paradigma de la societat. La sinceritat per davant de tot perquè la gent sabés realment el que aquella persona pensa i tingués més base crítica per decidir si li atorga o no el vot. Mantenir la cordialitat per no generar debat o controvèrsia té efectivitat a curt termini però al final acaba passant factura. Si no que li ho diguin a la transició espanyola.  

Notícies relacionades