Trols, trols everywhere

És un problema molt greu, que afecta el dia a dia de molts activistes, polítics, actors, escriptors i periodistes, aquests últims sensiblement afectats. Estic parlant dels trols d’internet. Persones individuals anònimes o organitzacions anònimes que tenen un usuari a les xarxes socials i que es dediquen a assetjar i atacar els personatges públics de la xarxa. Queden exclosos d’aquesta definició aquelles persones anònimes que fan crítica constructiva, queixes o retrets fonamentats i sense atacar.

En el moment que aquests espècimens d’internet van aparèixer, la reacció comuna, tal com explica Sergi Picazo a Crític, va ser la d’indicar que “tothom té dret a opinar” o “l’anonimat ajuda ha dir la veritat”. Sí? Realment l’anonimat ha de servir per atacar durament fins amenaçar de mort activistes, polítics i periodistes per les idees que defensen? Tenia entès que la llibertat acaba en el moment que es sobrepassa la integritat moral i física de l’altra.

La polèmica dels trols, preocupant i que s’ha de solucionar, ha agafat consciència entre la gent arran de la portada de la prestigiosa revista Time, que titulava en el número d’agost: “Per què estem perdent Internet en favor de la cultura de l’odi?”. La Wold Wide Web va néixer amb l’objectiu de democratitzar el poder de l’opinió i de la informació però a mesura que ha anat creixent, la realitat de domini ha acabat amb la seva filosofia inicial i, en part, és culpa dels trols.

El poder dels trols augmenta quan darrere d’un perfil fals de Twitter no s’hi amaga una persona individual que creu que la seva opinió és capaç de canviar el destí de les coses sinó que el que hi trobem és un conjunt de persones organitzades amb una finalitat concreta: censurar, sembrar la por i imposar la seva idea dominant a través de l’amenaça.

Segons explica l’activista mexicà Alberto Escorcia, el Govern de Peña Nieto utilitza trols per crear una opinió favorable al president i per desacreditar la resta d’opinions que en divergeixen. Arran de fer públic aquestes dades, Escorcia va haver de marxar 3 mesos a Barcelona per les constants amenaces de mort.  Però no cal mirar tan lluny. CTXT ja es feia ressò el passat 30 d’agost que s’havia tancat una xarxa de comptes falsos favorables al PP, La Razón i la Casa Reial.  

El conjunt d’entramat de trols s’anomena tecnocensura. A afectes pràctics aquest tecnicisme es defineix com: Un exèrcit de 75.000 usuaris a la xarxa enviant amenaces, atacs i creant tendències falses d’opinió a Twitter i als blogs. La tecnocensura  aconsegueix que molts periodistes o polítics acabin tancat el seu compte de Twitter a causa de les múltiples amenaces de mort que reben, aconseguint així acabar amb aquella opinió a nivell virtual.

La solució al problema és complexa, però comença per canviar la mentalitat de la gent i entendre que no totes les opinions són vàlides a les xarxes socials. El segon pas, i molt més complex, es intentar regular les agressions virtuals ponderant, a la vegada, la llibertat d’expressió. Mentre això arriba seguirem trobant-nos trols cada dia que obrim internet i les xarxes socials. 

Notícies relacionades