Tornem-hi

No ha canviat res. Han passat 10 anys i no ha canviat absolutament res. Està passant la pitjor crisi del que portem de segle i la mentalitat i les maneres de fer no han canviat en absolut. Tot allò que ens creiem que havíem assumit, tot allò que en el seu moment vam dir que no tornaríem a fer i que mai hi cauríem de nou està en perill de tornar-se a produir. El sistema no ha avançat ni una passa, i no ho oblidem, continua regint-se per les lleis del mercat i del capitalisme.

No esteu d’acord? Baixeu a qualsevol oficina de qualsevol entitat bancaria –tret de les oficines ètiques– i demaneu opcions per posar uns diners a termini. La resposta serà més o menys semblant a aquesta: “Ara el termini fix ja no dóna cap tipus de rendibilitat, fins i tot negativa. Ara s’ha d’invertir en terminis variables i de risc. Agafa part dels diners i prova-ho, no hi perds res”.

No estic segur que no hi perdis res. Pots perdre part dels estalvis de la teva vida jugant amb els comptes variables i de risc. Pots no estar d’acord en voler col·laborar en continuar inflant el rol especulatiu i pervers que enriqueix el sistema en el qual vivim. És aleshores, després d’aquesta petita reflexió, que el banquer et recrimina: “Però quin mal té comprar accions de Telefònica? Aquests fons no compren només una acció sinó que en compren vàries i en diversos països si una peta el mal és menor”.

Però no havíem quedat que jugar a inflar la bombolla al final acabava petant? Aleshores per què hi tornem a jugar? O més ben dit, per què ens hi volen fer tornar a jugar? Perquè els sistema no ha canviat i segueix sent el mateix que era abans de la crisi. Les mentalitats o l’experiència pot ser-hi però la inèrcia del mercat mai no canvia si no és que aquest pateix un canvi radical.

I per acabar-te de convèncer que facis la inversió en capitals de riscs: “Tu inverteix gran part dels diners estalviats, no pateixis. Si t’has de comprar quelcom aquí tenim un catàleg al 0% TAE”. A algú li sona aquesta cantarella? “No pateixi vostè compris una casa, un cotxe i marxi de vacances, ja ho pagarà algun dia”. Doncs això. Tornem-hi. 

Notícies relacionades