Teatre, la vida és pur teatre

Darrere de la cortina els polítics s’acaben de llegir els últims apunts del discurs que en breus han d’interpretar davant dels espectadors que esperen atents al sofà de casa. Ja porten molts anys interpretant el mateix paper, però malgrat això alguns estan nerviosos, saben que no poden defraudar els ciutadans. S’aixeca el teló i comença l’espectacle.

Tothom s’acusa de tot i ningú reconeix les responsabilitats de res, alguns s’aixequen per donar constància que no estan d’acord amb el que es parla, d’altres sempre parlen del mateix, tots diuen tenir la veritat absoluta, tots lluiten pel bé dels santcugatencs, tots tenen les millors propostes perquè la ciutat prosperi, tots volen un Sant Cugat amb menys desigualtats i tots diuen escoltar els barris perifèrics.

Això és el que cada dilluns de la tercera setmana del mes veiem al Ple de Sant Cugat. Però aquest espectacle no és exclusiu de la ciutat, també el podem veure a les millors sales plenàries del principat o de l’Estat. Cada vegada que hi ha sessió plenària els polítics treuen la seva millor versió del discurs polític que volen transmetre.

Però aquests actes de representació política no només es realitzen una vegada cada més sinó que es projecten de manera constant. El passat dilluns 24 d’octubre l’alcaldessa, Mercè Conesa, va realitzar un discurs digne dels millors intèrprets santcugatencs. La màxima dirigent de l’Ajuntament valorava l’anunci de Comín que proposa comprar l’Hospital General de Catalunya. “No es pot gestionar la sanitat pública a cop de titular” o “celebrem la voluntat del Conseller, però de la voluntat als fets hi ha una distància i no sabem si es gran o petita”.

Ja sé que ara molts esteu pensant que m’he equivocat i que aquestes són paraules que l’oposició li ha dedicat a Mercè Conesa per la seva gestió a l’Ajuntament, però no. Aquesta vegada era ella qui deia aquestes paraules.

Amb les declaracions sobre la taula tots els mitjans van córrer a “sucar pa” del conflicte obert entre el consistori i Antoni Comín. Dues setmanes després d’aquelles declaracions d’ambdós polítics la situació a l’Hospital General de Catalunya segueix igual i sense haver entrat en el debat de fons, quin model sanitari volem per a Catalunya. El teló encara no s’ha abaixat i la interpretació continua. 

Notícies relacionades