Toca precarietat

Quan vas enfeinat amb moltes coses acostumes a no tenir temps per pensar en el futur més immediat. La feina a les pràctiques curriculars, les hores invertides en un projecte de futur, les últimes assignatures de la carrera, amistats, família, col·laboració en associacions culturals i les últimes pinzellades del TFG ocupen els últims mesos de molts estudiants de carrera.

Entre tota la feina, però, sempre hi ha un instant per parar i pensar. Aixecar el cap i mirar endarrere i veure tot el que ja s’ha passat. Totes les etapes i atzucacs que s’han superat o no. I aleshores, un cop has repassat tot allò que ja has passat, aixeques el cap i mires al futur. Aquell gest que no havies pogut fer en els darrers dos mesos el fas, i el que veus t’agrada poc.

És el que acostuma a passar a la majoria dels joves que actualment estan a punt d’acabar l’etapa de formació professional. Tenen un títol sota el braç que val or, tot i ser una universitat pública, però el mercat laboral no els rep precisament amb els braços oberts. A la gran majoria els espera un inici complicat, en el millor dels casos. I no em val allò de “és el que toca”. El que toca un cop has acabat la carrera o els estudis superiors és començar a inserir-se en el món laboral i no ser explotats, que és el que passa actualment.

Aixeques el cap i veus que després d’acabar una carrera de 4 anys, segurament, la millor possibilitat que tens sobre la taula és començar un màster. “Necessites formar-te més, marxar a l’estranger i aprendre idiomes”. “No, escolti, és que jo vull començar a treballar i agafar experiència en el meu camp”. “Em sap greu però no podrà ser, haurà de treballar en una empresa de menjar ràpid. Ah, i recordi, sempre amb un somriure que la vida és bonica”.

Aquest panorama, en alguns casos exagerat i en d’altres encertat, és el que es troben els joves quan comencen a posar un peu al mercat laboral. Ja ho diu Zoo: “Nom, direcció, telèfon, e-mail. Foto amb la cara de ser super guai premis guanyats, curros passats cotxe, carnet, habilitats. Incorporació immediata, disponibilitat jornada completa. Deixar de banda poble i amics, paga la pena el sacrifici comença per mi”.

Notícies relacionades