Quan el periodisme fa les coses bé

Diverses vegades he utilitzat aquest espai per expressar els meus pensaments en relació a la millor professió del món. La gran majoria de les vegades, aquesta última de manera contundent,  acostumo a renegar d’aquelles coses que, en la meva modesta visió, crec que no funcionen correctament en el món del periodisme. Però aquesta vegada em vull treure el barret davant la professió.

Ahir a les vuit del vespre El Confidencial i La Sexta a Espanya, i més de 100 mitjans a tot al món, van destapar 11,5 milions de documents interns Mossack Fonseca. Segons aquests papers, anomenats Papers de Panamà, l’empresa panamenya hauria ajudat a crear societats offshore perquè els empresaris poguessin gaudir d’avantatges fiscals i del secretisme de la jurisdicció.   

Aquest tipus de societats creades a l’estranger per tal, entre d’altres funcions, acumular patrimoni o desviar beneficis personals, no són il·legals, sempre hi quan el propietari declari la societat a les autoritats fiscals del país en el que resideix. Justament, un cop destapada tota la trama, és feina ara de les autoritats judicials trobar si s’ha declarat o no el domini d’empreses en diversos paradisos fiscals.

Els papers han estat destapats per més de 370 periodistes de 76 països diferents que han treballat en comunitat arran de la primera filtració que es va fer diari alemany Süddeustche Zeitung ara fa un any. Un any de feina i treball constant que ha servit per destapar que Messi, Almodòvar, Putin, Platini o Domecq, entre d’altres, podrien tenir empreses offshore.

Aquestes tasques i feines són els petits però grans gestos que encara fan creure en el periodisme. Informacions com les que ahir vam conèixer ens fan una miqueta més conscients del món en el qual vivim i ens desperten, si és que no ho estàvem ja, del somni en el que a vegades ens volen portar.

Encara que ja sabem, senyor Rajoy, que tot s’ha de contextualitzar en un marc i que no tothom és corrupte, casos com aquests demostren que qui està al poder, com a mínim, és més sensibles a corrompre’s. Seguir buscant i explicar el que passa, les coses bones i les dolentes posant èmfasi en aquelles que no funcionen perquè la societat en sigui conscient i decideixi amb conseqüència, és el que desitjo per la meva professió. 

Notícies relacionades