Nit i Dia, una bona prova pilot

Fa dues setmanes deixava a l’aire si Nit i Dia seria capaç de tornar a la trama més negra amb la qual ens havia clavat a tots al sofà. Després de veure el darrer capítol crec que es oportú dir que gairebé no ho ha aconseguit. La trama final ha caigut de manera excessiva en el melodrama català on els dolents pagant pels seus pecats i els bons viuen per sempre més feliços. Tot queda resolt i res quedar en l’aire però això, que podria ser un aspecte positiu, es gira en contra la de sèrie. 50 minuts de tensió que acaben en un final inesperat pel que fa a la manera però previsible pel que fa al què.

Marc Ramos, l’assassí en sèrie i psicòpata pertorbat, decideix treure’s la vida quan sap que ja no hi ha sortida possible. El suïcidi, a més, és una manera de reconciliació amb la seva mare. És l’únic moment de la seva vida en la qual decideixen fer una cosa de mutu acord. Aquesta reacció, a la vegada que normal en una persona estable, no em quadra en una mentalitat d’un psicòpata. El menjador amb la mare morta i la cadira del Ramos buida hagués estat més creïble.

El suïcidi de mare i fill em reforça la idea que els guionistes no han sabut i/o volgut renunciar al potencial espectador de família catalana, on interessa que agradi des de l’avia al n'et i han caigut en el final feliç. En aquesta mateixa inèrcia la trama entre Lluís Forés i la Sara ha acabat bé per les dues bandes. Ella, tot i rebre una agressió per part del seu marit és salvada en l’últim instant per l’heroi perfecte i ell torna a dirigir empreses potents dels seu sector. Tot i que la seva supervivència podria agradar als més exigents de la crònica negra, –de la qual em declaro  fan– l’escena de la piscina ratlla el surrealisme i espatlla el final. 

La setmana passada els guionistes de la telesèrie ens sorprenien amb el suïcidi de culpabilitat del jutge Cases. El personatge fosc, negre i maquiavèl·lic que havíem pogut gaudir al principi de la trama desapareix per complert i acaba ell mateix amb la seva vida davant la por del que li pugui fer la justícia. Ens trobem davant d’un personatge que, com ell mateix diu, és molt poruc i sempre ha actuat sota la por i l’amenaça:  quan es casa amb la Mercè, quan porta una doble vida, quan enganya l’amant i en el moment de la seva mort.

Cases, que estava cridat a ser el personatge de novel·la negra per excel·lència, es queda a mitja cursa i finalment es dilueix en la seva pròpia consciència. Un personatge real, però que no acaba de complir amb les expectatives creades i que culmina la seva participació a la sèrie amb una veu en off al més pur estil melancòlic. Semblava que un cop mort el jutge podria ser Ramos qui agafés el relleu de dolent que se’n surt de tot, però novament hem topat amb el melodrama.

Malgrat tot això, és de mèrit propi reconèixer que la sèrie ha aconseguit que els dilluns a la nit fossin sagrats i realment això és el que fa més ràbia de tot plegat: que no hagin aconseguit continuar amb la trama negra i un punt Gore que ens havien ensenyat. El muntatge audiovisual, el guió, la trama i el rerefons estic segur –o això espero– que marquin un abans i un després en les produccions de TV3 perquè realment han aconseguit parir una sèrie molt complerta. Chapeau. Però malgrat això no acaba de tancar-se el cercle. De moment, una molt bona prova pilot. 

Notícies relacionades