Llibertat d’expressió amb condicions

Sembla que la llibertat d’expressió en aquest país encara es manté una mica viva. Això sí, sempre i quan no vagi lligada a un moviment polític i estratègic concret i aquest vagi en contra de la unió de la pàtria o l’estabilitat de l’estatus quo. És aleshores, que es produeixen les excepcions que ens fan entrar en la contradicció més pura.

L’Audiència Nacional desestimava ahir, 8 de febrer, el recurs d’apel·lació que va presentar la Fiscalia on es denunciava l’Ajuntament de Sant Cugat per haver aprovat una moció de suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya. Si recordem, aquesta resolució de la cambra catalana incita a la desconnexió amb l’Estat Espanyol i actualment està suspesa pel Tribunal Constitucional.

Tot i que la moció, com és sabut per tothom, no té cap efecte jurídic sinó que només mostra el suport envers la Resolució del Parlament la Fiscalia va decidir denunciar el consistori santcugatenc. Amb aquest gest buscava anul·lar la moció i seguir així els dictàmens del Tribunal Constitucional, però finalment això no ha estat així i l’Audiència ha arxivat la denúncia. 

La moció no només es va aprovar al consistori de Sant Cugat també ho van fer en els Ajuntaments de Girona, d’Igualada, de la Seu d’Urgell i de Celrà però de moment d'aquests encara no es coneix la resposta de l’Audiència Nacional, tot i que s’espera que també arxivin la denúncia.

En les raons per desestimar la denúncia presentada s’al·lega que la moció no té conseqüències jurídiques i que les administracions locals tenen plena llibertat per mostrar el seu recolzament sempre i quan això no comporti un posicionament del ciutadà. És a dir, que de moment la llibertat d’expressió en aquest àmbit no la tenim coartada mentre no es configuri en una acció concreta que no respecti la llei màxima de la uniat de l’Estat.

Mentrestant a Madrid els dos titellaires segueixen passant les nits a la presó provisionalment a l’espera que la seva llibertat d’expressió no es vegi retallada. Sembla contradictori que la llibertat d’expressió que es pot haver vist en l’arxivament de la denúncia contra la moció es vegi retallada amb l’empresonament dels titellaires.

Dos casos completament diferents i amb poca relació, però el que sembla clar és que la vara de mesurar és completament diferent segons l’efecte real que pugui tenir cada gest. Llibertat d’expressió sí, però amb condicions. Respectar les bases del poder constituït i la Carta Magna són elements que poden formar part de la llibertat d’expressió. Anem caminant, el que no tinc clar és si cap endavant o endarrere. 

Notícies relacionades