Publicitat

Contradiccions són reals i són nostres

Em mossego les ungles mentre no paro de pensar en les possibilitats, poques però reals, que hi ha perquè el Barça perdi la Lliga. Si els blaugranes es deixen algun punt a Granada i el Madrid guanyi a Riazor els blans es poden emportar la competició. Falta només 1h perquè tot estigui disposat sobre la gespa i l’àrbitre xiuli l’inici d’un encontre que, passi el que passi, farà història.

Mentre espero que arribi l’hora promesa em posa la samarreta i miro orgullós l’escut del Barça. Miro mes avall i em canvia la cara quan llegeixo: Qatar Airways . Em prometo que no em compraré cap samarreta fins que no desaparegui el patrocinador –de fet aquesta la tinc perquè va ser l’última que va lluir Carles Puyol–.

No m’hi capfico gaire, estic massa nerviós pel partit. Em moc d’un cantó a l’altre del sofà mentre miro els programes televisius previs al matx. El meu cul inquiet no troba la posició correcte del sofà. M’aixeco i me’n vaig a l’habitació per veure els últims comentaris que els meus companys han deixat a les xarxes socials i mato els últims minuts consumint diaris esportius digitals. Entre les notícies de canvis de look i l’última polèmica pel possibles maletins també hi destaca el gran deute dels clubs amb Hisenda. Llegeixo la notícia i m’indigno, però no puc deixar d’estar nerviós.

L’ansietat em demana menjar quelcom. Les crispetes del microones comencen a obrir-se i a espetegar mentre penso en els milions que mou el món del futbol i com famílies enfonsades pels bancs es queden sense casa. Poso en un bol les crispetes i llenço les que s’han cremat. Apago el llum de la cuina i corro cap al sofà amb el bol de crispetes a la mà. “Correu que està a punt de començar”, crido a tota la família repartida pel pis.

Comença el partit i les contradiccions que em mouen per dins queden apartades al llarg de 90 minuts. L’àrbitre xiula el final del partit. El Barça és campió de Lliga. A la televisió els patrocinadors es projecten abans de donar pas a les imatges de la celebració dels jugadors del Barça. Nike, Qatar, Adidas, La Caixa, BBVA etc., els màxims exponents del capitalisme més salvatge i devorador d’igualtats. La indignació fa acte de presència de nou.

Tornen les imatges al camp del Granada. Els jugadors celebren com mai aquesta lliga tant patida i no puc deixar de sentir-me feliç i alegre pel que ha aconseguit aquest equip, tot i saber i ser molt conscient de la quantitat de desperfectes i desajustos que té el futbol modern. Contradiccions, són reals i són nostres. 

Notícies relacionades