ERC-CDC: Amics amb dret a cuixa

“Exercir una oposició responsable i arribar a acords puntuals”. Aquesta va ser la decisió final de l’assemblea extraordinària d’ERC celebrada el passat 22 de febrer. El grup municipal s’havia de posicionar a favor o en contra d’iniciar converses amb Convergència. Donar el visi-plau hagués suposat l’inici de trobades amb l’equip de govern que haurien acabat, possiblement, amb un pacte de govern entre CDC i ERC.

Però la militància republicana va defugir del compromís explícit i, de moment, vol mantenir l’amistat actual que li permet dret a cuixa. No vol sentir a parlar de cap casament, tret del que diuen que mantenen amb “els santcugatencs i santcugatenques”.

Jordi Pascual, redactor d’aquest mitjà, ja va ser un visionari en el seu moment. Va avançar que el grup municipal d’ERC-MES es sent més còmode a l’oposició, lloc que li permeten fotre polvos puntuals, com el pressupostari. Exactament és això el que va votar fa una setmana la militància d’Esquerra Republicana.

Mantenir-se a l’oposició permet tenir una relació obreta. L’obligació de dormir cada dia els dos partits plegats, haver de compartir llit i fer totes les tasques junts no és una obligació. Cadascú va per la seva banda tenint noves experiències sexuals, uns per la dreta i els altres per l’esquerra. Però quan arriben els moments difícils i veuen que no poden viure un sense l’altre també saben del cert que l’altre estarà allà per fer-li costat.

Començar a negociar amb Convergència i acabar, potser, signant un acord de govern hagués desembocat en una relació tòxica. Els republicans encara no estan prou madurs i els 8 escons de diferència segur que han estat una trava per decidir no fer el pas endavant i signar l’acord de casament.  L’experiència del 2003 segur que també hi va influir. Recordem que en aquell cas els republicans sí que van voler casar-se amb CiU, en els següents comicis (2007) van perdre un representant i, tot i quedar-se a l'oposició, en les eleccions del 2011 en va sortir escaldats i van desaparèixer del Ple.  

Ara, un cop presa aquesta decisió, caldrà veure si la relació, encara que oberta, va en augment o al final s’estanca i només serveix per sortir del pas en els instants més crus. De moment, amics amb dret a cuixa.  

Notícies relacionades