El periodisme no vol dir comunicació empresarial

Vull trencar una llança pel periodisme. Una professió que en les últimes dècades ha anat perdent la credibilitat i l’admiració del seu públic. Aquest públic a hores d’ara qüestiona constantment la feina realitzada pels professionals i en alguns casos la menysté. Una professió que ha estat maltractada tant pels mateixos professionals, com per aquells que diuen ser-ho i també pel públic. Però abans de trencar la llança també s’ha de saber fer autocrítica.

La professió ha perdut l’admiració de la gent perquè els professionals s’han acomodat en la seva feina. La recerca dels temes importants i que serveixen per tenir una democràcia sana s’ha anat perdent pel camí de l’evolució de la professió. La lluita per les audiències, la publicitat i una vinculació massa estreta amb la política han condemnat al periodisme a tocar fons. Però també és cert que un cop es toca fons, l’únic que es pot fer és tornar a pujar i recuperar tot allò que el gremi ha perdut i això és exactament el que estan intentant nous projectes periodístics que surten a la llum pública.

Aquests nous projectes volen recuperar el poder que ha perdut el periodisme, volen recuperar la credibilitat del sector de la professió que s’ho mereixi. Volen tornar a realitzar el periodisme que serveix per tirar endavant una democràcia sana. És per això que vull trencar la llança en favor d’aquest nou periodisme.

Aquesta llança que m’agradaria trencar va en conjuntura amb la relació entre el periodista i les fonts d’informació. Quan un periodista parla amb una font d’informació ho fa des del respecte i tenint constància que a vegades s’expliquen temes molt complexos. Sempre té en ment l’ètica i la deontologia periodística. Per aquesta mateixa raó agafar les paraules textuals i en el seu context és la millor manera de respectar aquesta ètica i deontologia. Un cop fetes les declaracions el periodista adequa, contextualitza i escriu el text perquè s’entengui i tingui coherència sense modificar en cap cas el contingut.

És en aquest moment, un cop publicat o abans de publicar el text, que moltes fonts d’informació han agafat el costum de demanar la revisió d’aquest. Un costum habitual que les fonts d’informació han de saber perdre en favor d’aquest nou periodisme que lluita per una bona praxi i un comportament ètic. Tothom s’atreveix a qüestionar la professió del periodista, i això ha de canviar.

Els periodistes són professionals que intenten no equivocar-se, però per sobre de professionals són persones. Si per aquesta raó un periodista ha mal entès unes valoracions i ho ha explicat de manera errònia, la font d’informació té el dret a rèplica. Però en cap cas el periodista ha d’entrar al joc de les revisions de la seva feina.

El periodisme no vol dir comunicació empresarial. El periodisme no vol cuidar ni netejar la cara de cap col·lectiu. El periodisme recull totes les opinions i les plasma tal qual s’han comunicat. El nou periodisme no pot acceptar matisos de forma ni de context perquè algunes informacions no agradin a certs col·lectius (sempre i quan aquesta informació tingui coherència amb el què la font d’informació ha transmès). El periodisme intenta canviar, que la valoració de la societat i el respecte d'aquesta també canviï. 

Notícies relacionades