Les cartes sobre de la taula

Periodisme UAB, Ràdio Floresta, activitats al carrer, reportatge sobre el Centre Direccional de Cerdanyola, col·laboració en la premsa local, reunions, nou projecte, debats, enquesta, presentació, assessorament, preparació de continguts, més reunions, recerca de companys, organització del Verkami, Verkami, promoció del Verkami, finalització del Verkami... Presentació d'elCugatenc.

Amb aquestes paraules he resumit tot el camí que he fet per arribar fins al dia d'avui. Fins al dia de la presentació del nou mitjà de comunicació de Sant Cugat, elCugatenc. Després de molts mesos de feina avui, per fi, podem dir que entre tots hem fet possible el naixement d'un nou mitjà a la ciutat. A partir d'avui, doncs, els meus companys i jo intentarem complir tot el que hem dit amb el màxim encert possible. Per aquest motiu, crec, que és indispensable que hem defineixi per tal de que em conegueu d'una manera més profunda.

Des de fa dos anys visc a Sant Cugat, desplaçat fins aquí a causa dels estudis de Periodisme que curso a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sóc de Vilanova i la Geltrú i segurament molts pensareu que aquest fet em resta credibilitat. Però al llarg d'aquests dos anys he estat molt actiu a nivell local, participant des de Ràdio Floresta en l'activitat que es genera al barri i a la ciutat. Evidentment encara em queden moltes coses per conèixer, però creieu-me que en tinc moltes ganes i en això, només els meus companys, es posen al meu nivell.

La curiositat de saber i entendre el món em van encarrilar a estudiar periodisme, per tal de fer el carrer a través de l'altaveu dels mitjans de comunicació. Donar poder i sensibilitzar a la gent de tot allò que li passa al seu voltant, és essencial perquè en els pocs moments que té veu i vot el pugui exercir amb el màxim coneixement i responsabilitat possible.

Tot i això, alguns som conscients que el món periodístic he entrat en una crisi de model i aquesta ha comportat la pèrdua de credibilitat periodística en la qual ens trobem actualment. Però aquesta crisi és només una crisi de model econòmic. Els grans empresaris i grans multinacionals que financen els mitjans de comunicació lliguen la subsistència del mitjà amb els ingressos que ells proporcionen. Quan algun d’aquests dos factors deixa de complaure a l’altre, els mitjans són els que sempre paguen les conseqüències. Per aquesta raó moltes vegades s’opta per reorientar la redacció i així no perdre els diners que proporcionen les gran empreses. Però això té conseqüències directes en la credibilitat dels mitjans davant de la seva audiència i és un model deplorable perquè atempta contra els criteris del bon periodisme.

La falta de credibilitat demanda la necessitat de crear un periodisme que depengui de sí mateix. Que no ens enganyin, un altre model periodístic és possible. Aquell periodisme que es busca les garrofes i que vol informar sense dependre de magnats. Això és el que jo i els meus companys estem disposats a fer. En acompanyeu?

Notícies relacionades